La jutgessa de Lugo, Pilar de Lara, que instrueix el cas Manga ha decidit inhibir-se en les investigacions que fan referència al Consell Comarcal de la Selva i a l'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm a favor del jutjat de Santa Coloma de Farners. Ara la magistrada demana que s'obrin diligències prèvies i se segueixi la investigació. A partir d'aquí, el jutge de Santa Coloma ha de decidir si accepta o no aquesta petició.
El cas de corrupció conegut com a cas Manga -una derivada del cas Pokémon- va esclatar el 14 de febrer de 2013. Aquell dia el Servei de Vigilància Duanera va fer una macrooperació que va acabar, entre altres, amb la detenció del llavors president del Consell Comarcal de la Selva i alcalde de Sant Hilari Sacalm, Robert Fauria (CiU), el cap d'organització de serveis a la ciutadania del Consell Comarcal, Joan Carles Feliu, així com els empresaris de GRS, Àlex Ros i Josep Maria Franch.
Aquell dia de febrer la comarca de la Selva va tenir visita de la policia tributària, però també la van rebre altres punts de la demarcació de Girona. I és que els agents de Vigilància Duanera van escorcollar i endur-se documentació de l'Ajuntament de Sant Hilari, el Consell Comarcal de la Selva, el servei de recaptació de tributs de la Diputació de Girona (Xaloc) i el Patronat de Turisme Costa Brava.
En el cas que el jutjat de Lugo ara envia a Santa Coloma figuren un total de 43 persones en qualitat d'investigades -l'antiga figura d'imputat- a les quals se'ls atribueixen presumptament diversos delictes de forma indiciària (vegin gràfic). Entre els investigats hi ha càrrecs de CiU i ERC, tècnics de l'Ajuntament de Sant Hilari i també del Consell Comarcal de la Selva. Altres persones que hi apareixen són empresaris, com els gestors de GRS, tot i que també hi ha investigats d'altres empreses; per exemple, procedents d'Eurest o Serhs.
El primer dels casos que enumera la interlocutòria del jutjat de Lugo, dirigida al jutjat de Santa Coloma, fa referència al pagament de propaganda de CiU de Sant Hilari. Segons l'escrit, l'administrador de l'empresa GRS, Àlex Ros, va abonar -utilitzant la seva empresa Think Twice- a l'exalcalde de Sant Hilari i expresident del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria, un taló bancari per presumiblement pagar el cost d'impressió de calendaris de sobretaula com a material publicitari i promocional de CiU. La interlocutòria apunta que Think Twice hauria actuat com a empresa pantalla, perquè qui realment va pagar aquest material va ser l'empresa Sorea, que al seu moment va abonar a Think Twice el cost de la factura d'impressió. El jutjat considera que això es va fer suposadament amb l'única finalitat de «dificultar i intentar amagar al màxim» l'origen i el destí final (el presumpte finançament de Sorea a promocionar un partit en període electoral).
La següent peça se centra en la treballadora de l'empresa GRS, Carme Córdoba, amb accés a les bases de dades del Consell Comarcal, que hauria modificat fraudulentament -concreta la interlocutòria- una sèrie d'expedients sancionadors i impositius amb la finalitat de «beneficiar-se a títol particular i familiar». Segons Vigilància Duanera, Córdoba era una integrant «destacada» d'ERC a la província de Girona. Una vegada descoberta la seva actuació, afegeix l'escrit, no es van arribar a denunciar els fets, pactant com a «una solució» -amb el llavors secretari nacional d'organització d'ERC, Josep Carrapiço- la sortida de Córdoba «sense màcula» de l'empresa GRS (administrada per Àlex Ros), ja que tot seguit va ser contractada per Think Twice (també controlada per Ros) amb substancials millores en les seves condicions laborals. Com a contrapartida d'això, segons remarca la interlocutòria judicial, Fauria va aconseguir mantenir el pacte polític entre CiU i ERC al govern del Consell Comarcal, mentre que Ros va obtenir millores en les seves expectatives de futures relacions amb la cúpula d'ERC.
Un altre dels casos de la interlocutòria, detectat per Diari de Girona abans que s'incorporés a la investigació judicial, alerta de «les presumptes irregularitats» en l'adjudicació -per concurs obert- del contracte del servei dels menjadors escolars de la Selva. Aquest contracte ascendia a una xifra de negoci de 29 milions d'euros més IVA. L'escrit manifesta que la direcció política del Consell (Fauria i el llavors gerent del Consell, Joan Burjachs) es va reunir prèviament amb representants d'Eurest «per pactar els termes en què sortiria aquesta concessió». Afegeix que la direcció també es va encarregar de contactar amb altres empreses del sector (com Serhs) amb la finalitat que es presentessin al concurs, sabent que no el guanyarien, per «aparentar legalitat». En aquesta actuació, enumera la interlocutòria, hi estarien implicats, a part de Fauria i Burjachs, els directius de les empreses presentades. També l'actual diputat al Parlament i regidor de Lloret de Mar, Jordi Orobitg (ERC), que era membre de la mesa de contractació i qui -a través d'una conversació- hipotèticament «era coneixedor de les especials circumstàncies» de l'adjudicació. Així mateix, figuren com a implicats -per ser membres de la mesa de contractació- l'actual president del Consell, Salvador Balliu (PDeCAT), i l'actual diputada al Parlament, Natàlia Figueras (PDeCAT), entre altres.
