viat farà dos anys del referèndum a la militància d'Unió Democràtica (UDC) que va certificar l'inici de la fi del partit. Aquell 14 de juny del 2015, la direcció democristiana interrogava als votants, amb una complicada pregunta, sobre si volien seguir en el procés sobiranista amb l'objectiu de la «plena sobirania» de Catalunya però sota criteris de legalitat, seguretat jurídica i diàleg amb l'Estat, excloent la declaració unilateral d'independència i qualsevol escenari fora de la UE.

El «sí» a Duran s'imposava per un 50,9% (1.351 vots a favor i 1.226 en contra). La direcció se sentia legitimada i el secretari general d'UDC, Ramon Espadaler, deia que «la pregunta no ha dividit el partit» sinó que «el partit tenia sensibilitats diferents». En tres dies tots es precipitava: el 17 de juny sortien del Govern els consellers d'Unió (Joana Ortega, Josep Maria Pelegrí i Espadaler). L'endemà, el secretari general de CDC, Josep Rull, anunciava la fi de CiU.

Les «sensibilitats» d'Unió, seguint les paraules d'Espadaler, van moure fitxa i poc després s'escindien per formar Demòcrates de Catalunya, amb Núria de Gispert i Antoni Castellà al capdavant. S'enduien amb ells centenars de militants del sector independentista d'Unió. El vaixell de Duran s'enfonsava ràpidament i el rescat ja s'intuïa impossible. Càrrecs i militants començaven a saltar en massa per la borda.

Dos anys després, d'Unió se'n tenen poques notícies, la majoria vinculades al concurs de creditors en el que viu immers, que fa impossible reflotar la nau, i els seus intents per constituir-se en nou partit. A nivell gironí, pels esdeveniments del febrer quan el reducte figuerenc dels 2 regidors d'Unió, amb Manuel Toro al capdavant, abandonaven el Govern de Marta Felip i demanaven dissoldre el grup municipal de CiU.

Fora d'això, el partit a Catalunya, i a les comarques gironines en concret, ha pràcticament desaparegut. Del miler de militants que fins fa poc tenien carnet del partit s'ha passat a poder-los comptar, gairebé, amb els dits de les mans.

El transvasament natural tenia lloc d'Unió cap a Demòcrates, però també al PDeCAT (l'antiga convergència) on alguns militants i càrrecs en actiu han trobat un nou espai que els permeti seguir amb una trajectòria pública.

Una desena de càrrecs, sobretot regidors, han passat d'Unió a Demòcrates. A l'Ajuntament de Girona, Eduard Berloso, Isabel Muradàs o Eva Palau; a Flaçà, Miquel Terradez; o al Consell Comarcal del Ripollès, Miquel Rovira; o també el regidor de Calonge Albert Ros (el també edil Joan Caner passava a CDC), entre altres.

Al PDeCAT hi han arribat càrrecs com l'alcalde d'Hostalric, Josep Antoni Frías. En total, publicava diumenge passat La Vanguardia, el PDeCAT ha fitxat a Catalunya 68 càrrecs locals que han deixat Unió. A Girona cal sumar-hi els que s'han donat de baixa però no han anat a cap partit, com l'alcalde de Maçanet, Antoni Guinó; el de Platja d'Aro, Joan Giraut; o el regidor Albert Gómez (que a final del mandat hauria d'assumir l'alcaldia fruit del pacte amb el PSC), sumats als que havien estat importants però ja no ostenten càrrec, com l'expresident d'Unió a Girona, Joan Cañada, o l'exdirector territorial Vicenç Estanyol.