Els 2,3 milions d'euros de pressupost de la Fundació Tutelar de les comarques gironines tenen un retorn social de 10,8 milions, és a dir, que cada euro que s'inverteix en aquesta entitat que tutela persones amb malaltia mental i discapacitat intel·lectual es multiplica per quatre. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi pioner que han elaborat conjuntament la Fundació Campus Arnau d'Escala i el Gabinet d'Estudis Socials i que determina la ràtio entre els recursos que s'inverteixen en l'entitat i els beneficis que s'obtenen a nivell social.
El càlcul fa referència a les dades de la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines l'any 2015, quan va tenir uns ingressos de 2.303.700 d'euros, el 80% dels quals provenia de fons públics i la resta de retribucions que surten del patrimoni dels usuaris -prèvia autorització judicial- o de donacions de particulars i institucions.
Segons els autors de l'estudi, aquests 2,3 milions es van convertir, gràcies a l'activitat de la fundació, en 10.796.982 euros, que inclouen elements tangibles, com l'estalvi que genera la reducció de les hospitalitzacions, i d'altres de menys quantificables, com el benestar de l'usuari i la família o el grau d'especialització dels professionals de l'entitat.
El director de la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines, Josep Maria Solé, destaca que aquestes anàlisis són freqüents al món anglosaxó i que serveixen per fer una diagnosi de l'activitat de l'entitat i retre comptes a la societat, fent pedagogia del valor de la seva tasca.
Per calcular el retorn social, els autors de l'estudi han fet una vintena de sessions de treball en què han participat 132 persones de diversos grups d'interès, com usuaris, familiars, treballadors de l'entitat, empreses que presten serveis a la Fundació i la Generalitat. Amb aquestes sessions, l'estudi ha identificat l'impacte que genera l'activitat de la fundació, els canvis que es produeixen en cada un dels col·lectius com a efecte de la tasca de l'entitat, ja siguin elements positius o negatius.
En el cas dels usuaris, per exemple, l'impacte identificat inclou una millora del benestar a nivell psicològic, un increment de l'autonomia o la recuperació de la xarxa afectiva, però també una pèrdua del control sobre el capital i els recursos propis; en el mateix sentit, els familiars també poden disposar de més temps per a ells. Tenint en compte els treballadors de la Fundació, es percep satisfacció pel creixement personal i el reconeixement professional; un increment de la formació i més sensibilització respecte a col·lectius vulnerables i estabilitat econòmica, però també més estrès.
Un cop identificats aquests factors d'impacte, els responsables de l'estudi els han traduït en valors monetaris per poder quantificar el valor social. «Hem de pensar en la feina de la Fundació com el recorregut d'un bumerang, tot el que hi aboques, torna», va explicar ahir el director general de la Fundació Campus Arnau d'Escala, Lluís Marroyo.
«Els diners que serveixen per al dia a dia de la fundació, apart de generar-ne més, també es tradueixen en valors socials que, tot i no aparèixer a la comptabilitat, existeixen», va indicar Marroyo.
Així, l'estudi distineix entre el retorn directe -en forma de salaris o impostos- i l'indirecte, amb el que s'estalvien l'administració, el teixit social, els usuaris i les famílies.
Per cada euro invertit se n'estalvien 3,76 que corresponen, per exemple, en l'estalvi que genera la reducció dràstica del nombre d'ingressos hospitalaris a causa de descompensacions i crisis, i que l'estudi xifra en 1,2 milions gràcies a l'estabilitat psíquica de persones protegides. També hi ha la diferència que suposa que els usuaris visquin en pisos amb suport o en residències o els estalvis i ingressos addicionals per a les famílies que tenen més temps.
