La població de nacionalitat espanyola que ha optat per residir a l'estranger va augmentar en un 4,4% el 2016, 101.581 persones més que l'exercici anterior, el que eleva fins als 2,4 milions el nombre total de nacionals espanyols inscrits fora del país. Segons dades publicades avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), a data d'1 gener 2017 eren 2.406.611 els espanyols residents a l'estranger, gairebé un milió més que fa vuit anys quan va començar la crisi.

La majoria de les noves inscripcions (178.998, ja que per calcular la xifra final a aquest número se li resta el dels que es donen de baixa i tornen a Espanya), gairebé dos de cada tres corresponen a ciutadans nascuts fora del país però que posseeixen la nacionalitat.

Així, durant l'any passat, 65.954 nascuts a Espanya van marxar a l'estranger (el 36,8% del total de les sortides), mentre que 88.892 (el 49,7%) van retornar al seu país de naixement i 24.137 (13,5 %) els qui van marxar a un país diferent. Actualment, el 33% del total dels espanyols establerts a l'estranger (794.209) van néixer a Espanya, el 59,1% (1.422.784) en el seu actual país de residència i el 7,6% (182.144) en altres països.

Això explica, en part, que els estrangers amb doble nacionalitat tornen al seu lloc d'origen després de l'impacte a Espanya de la crisi econòmica, i que el nombre d'espanyols que se'n va fora del país segueix en augment, encara que comença a contenir-se.

Quants espanyols viuen fora d'Espanya?

L'estadística del Padró d'Espanyols Residents a l'Estranger (PERE), difosa per l'INE, explica que el 62,5% d'aquests inscrits tenen fixada la seva residència a Amèrica, un 34,2% a Europa i el 3,4% en la resta del món.

L'augment del nombre d'espanyols a l'estranger més destacable respecte al curs anterior, en termes absoluts, es va concentrar a Amèrica (48.612 inscrits més) i Europa (46.479), encara que també va créixer en la resta de continents: Àsia (3.834), Àfrica (1.710) i Oceania (946). No obstant això, en termes relatius, el major increment es va produir a Àsia (11,2%), seguit d'Àfrica (8,7%) i Europa (6%), mentre que el creixement a Amèrica s'estanca (3,3% ).

Els països estrangers en els quals residien més persones de nacionalitat espanyola a 1 gener 2017 eren Argentina (448.050), França (243.582) i Veneçuela (180.497). Els majors increments en termes absoluts l'any passat es van produir al Regne Unit (13.281), Estats Units (11.675) i França (10.889).

A l'altre extrem, Veneçuela és l'únic país de més de 10.000 habitants en què es va produir un descens, per segon any consecutiu: 7.528 espanyols residents menys. I en termes relatius, els grans increments es van produir a Bolívia (14,5%), Regne Unit (13%), Estats Units i República Dominicana (9,3% cadascun), mentre que a Veneçuela el descens va ser del 4% .

Pel que fa a rangs d'edat, la majoria dels ciutadans espanyols que viu a l'estranger, el 63%, té entre 16 i 64 anys, mentre que el 21,6% és major de 65 i el 15,4% és menor de 16. el nombre d'espanyols que resideixen a l'exterior va augmentar en totes les comunitats autònomes, especialment a Madrid ia Catalunya, tot i que Galícia continua com la regió que més aporta a l'estranger.

En concret, 39.216 madrilenys van marxar a residir fora d'Espanya en 2016, per fer un total de 367.434, alhora que 31.202 catalans van fixar la seva residència a l'estranger, amb un resultat global de 284.374. Gairebé 20.000 andalusos van deixar el país l'any passat i ja són 276.341 els ciutadans d'aquesta comunitat que viuen fora, una mica més que els castellanolleonesos, que, després d'augmentar el seu nombre en gairebé 8.000, arriben als 170.494.

Però són els gallecs, amb poc més de 18.000 nous abandonaments en 2016, els que més tenen fixada la seva residència a l'estranger: 511.830 habitants. Per contra, els increments menys notables es van registrar a la Rioja (1.208) i Extremadura (1.565), per fer un total de 18.367 Rioja i 30.654 extremenys que viuen fora d'Espanya.