Un estudi en què ha participat l'hospital Josep Truetaha demostrat per primera vegada els beneficis al cap d'un any en els pacients amb ictus tractats amb dispositius de nova generació. Aquesta recerca catalana, anomenada Revascat, ja va demostrar fa dos anys que els pacients amb infart cerebral tractats amb microcatèters multiplicaven per quatre les possibilitats de tenir més autonomia en la seva vida diària i augmentaven un 70% les opcions de recuperació de la capacitat funcional.
Avui s'han publicat nous resultats del Revascat a la revista Lancet Neurology que indiquen que aquest tractament, a més dels beneficis pel pacient, també té implicacions importants per la seva avaluació a nivell de cost-eficàcia a llarg termini. L'estudi ha realitzat controls als pacients al cap de cinc dies, tres mesos i un any després del tractament, i els resultats evidencien que la millora que experimenten els pacients amb infart cerebral durant els primers dies després del tractament és estable fins passat un any.
Aquesta recerca íntegrament catalana l'han desenvolupat, a més del Trueta, els hospitals Vall d'Hebron, Clínic, Bellvitge, Germans Trias i Sant Pau i ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Pittsburg i es fixa en l'eficàcia a llarg termini de desobstruir les artèries cerebrals afectades en els pacients amb ictus més complexos amb dispositius de nova generació introduïts per microcatèters.
Entre novembre del 2012 i desembre del 2014 fins a 200 pacients catalans han participat en aquest treball d'investigació que, juntament amb els d'altres grups internacionals, ha estat un assaig clínic pioner en l'àmbit de la patologia vascular cerebral i realitzat en el marc del sistema sanitari públic català, segons destaca el Departament de Salut.
L'ictus isquèmic complex
L'ictus és una malaltia amb un impacte social molt alt. A Catalunya és la primera causa de mortalitat entre les dones, la tercera entre els homes i la primera causa de discapacitat. Es produeix per una alteració de la circulació de la sang al cervell i el tractament precoç és bàsic per aconseguir que el pacient es recuperi i minimitzar les seves seqüeles. En un 15% dels casos la causa és una hemorràgia cerebral però els ictus més comuns són els isquèmics (85%), en què una artèria del cervell s'obstrueix per un trombe.
Fins fa poc, l'únic tractament eficaç de què es disposava per tractar l'ictus isquèmic era la trombòlisi endovenosa, però aquest tractament té una eficàcia molt limitada en els ictus greus i complexos, en què el trombe se situa en una artèria principal del cervell, el que passa en un 25% dels casos.
Això explica que en els últims anys un nombre creixent d'aquests casos s'hagi tractat amb teràpies endovasculars, fonamentalment la trombectomia mecànica. Aquest tractament no va demostrar ser eficaç respecte el tractament mèdic en els assaigs clínics inicials, el que va motivar la posada en marxa d'altres estudis que incorporaven modificacions metodològiques i tècniques importants. En aquesta línia, l'aportació de la investigació catalana ratifica els beneficis de l'ús dels catèters de nova generació, els quals tenen una malla (anomenada stent) que atrapa el trombe i després s'extreu.
El procediment emprat és d'una enorme complexitat perquè suposa arribar a àrees molt delicades del cervell per navegació endovascular i extreure el trombe mitjançant la introducció d'un catèter des de l'artèria femoral fins a l'àrea afectada; per això, només pot ser realitzat en hospitals terciaris amb professionals altament qualificats.
