Any 2006: l'aleshores ministra de Foment socialista, Magdalena Álvarez, i Abertis signen un conveni pel qual la filial Acesa de la multinacional del sector de les infraestructures es comprometia a impulsar millores en el traçat de l'autopista AP-7 entre Girona i Tarragona i, en paral·lel, a aplicar descomptes en els peatges. La condició que posava la companyia per fer les obres -Acesa va ampliar la via a tres carrils, a quatre en el tram de la ronda gironina- era que l'Estat assumís una compensació econòmica si no s'assolien uns nivells de trànsit determinats. I va arribar al crisi, i el pitjor dels pronòstics es va confirmar: l'AP-7, en global, ha perdut fins a un 30% de trànsit des de llavors i la situació es troba encara en vies de recuperació, segons Abertis. Davant d'això, l'empresa calcula que Foment li devia, a 31 de desembre de l'any passat, 1.495 milions d'euros.

I, ahir, transcendia que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), que pot ser recorreguda, dona la raó a la companyia i exigeix a l'Estat que li aboni els prop de 1.500 milions d'euros l'any 2021, quan venç la concessió que li dona dret a explotar l'autopista. A aquesta xifra se li haurien de sumar 769 milions per les obres dutes a terme a la carretera de peatge, dels quals 300 van anar a parar al tram gironí de l'AP-7 on, a banda d'ampliar carrils, Acesa va executar les obres dels nous enllaços de Girona Oest, Vilademuls i Fornells de la Selva. El conflicte judicial arrenca l'any 2011, amb l'arribada del PP al Govern central. Aleshores, la Delegació del Govern en les societats concessionàries d'autopistes del Ministeri de Foment va plantejar dubtes sobre la interpretació del Conveni AP-7 signat el 2006 i més concretament sobre la compensació per trànsit garantit.

Un conflicte comptable

La companyia, des de l'inici, va registrar els ingressos generats per la compensanció com a actius financers en el balanç, és a dir, amb dret a cobrar-los en un futur. El primer govern de Mariano Rajoy va posar en dubte aquest criteri i el gabinet de l'exministra de Foment Ana Pastor va plantejar que la compensació per caiguda del trànsit no podia ser tinguda en compte com a part del saldo del conveni. Foment proposava que els actius passessin a tenir la consideració d'actius intangibles, els quals no tenen el pagament garantit. El dictamen del TSJM dona la raó a Abertis, ja que creu que comptabilitzava correctament el dret de cobrament de peatge.

Les accions es disparen a borsa

Ahir, a la Borsa espanyola, Abertis va ser la protagonista absoluta de l'índex de referència, l'Ibex-35: l'acció de la concessionària es va disparar fins a un 3% i va situar-se en els 14,90 euros. A l'inici de la sessió, els títols d'Abertis es van arribar a pagar a 15 euros, una xifra que no es veia des del mes d'octubre de 2015. La forta pujada d'ahir eleva fins al 12% els guanys anuals de la concessionària, que amb 5,3 milions d'accions negociada ha multiplicat per tres la mitjana de contractació anual.