Entre els hipsters americans s'ha posat de moda la samarreta amb el logo del hipstersPSOE

Ho vaig llegir, sí (riu). No, jo tinc unes quantes samarretes de campanyes electorals. Que venen amb el logo, és clar.

És un outsider

Alguns m'ho han dit, però penso que hi ha un espai central en la militància socialista, que busca unir, integrar en el partit diferents sensibilitats, en una decisió compartida i en un projecte col·lectiu. Per tant, encara que sigui silenciosa, hi ha una majoria que busca el que nosaltres oferim.

O sigui, que es dona opcions?

Sí, moltes. N'estic convençut.

Zapatero, González, Guerra, Rubalcaba... han donat públicament suport a Susana Díaz. Però si eren els seus col·legues!

Sí, però tampoc no tindrà tant d'efecte com algú pugui pensar. Els aparells, els barons... són una cosa molt antiga. La militància ja s'ha tret de sobre aquestes tuteles i adoptarà una decisió lliurement.

Ja no pinten res, els barons?

No dic que no pintin res, però ja no són el que eren.

Però vostè és un baró, no?

No, jo tinc la meva història en el partit, però no em considero una d'aquelles grans referències.

Què opina de la forma amb què es va obligar Pedro Sánchez a dimitir?

Que no em reconeixia en el meu propi partit. Mai havia passat això de provocar una mena de «dimissió preventiva». Una altra cosa és que després d'una proposta o d'una votació perduda pel secretari general, aquest dimiteixi o se li demani la dimissió. Però una dimissió preventiva no la veig raonable. I així ens va passar el que ens va passar. Fins i tot els militants van veure allò com un drama esfereïdor on es trencava el partit.

Estaria d'acord que el PSC tingués grup propi al Congrés?

No es tracta de tenir o no tenir grup propi, però sí personalitat pròpia. Si nosaltres defensem un model federal per a Espanya, el partit també hauria de tenir formes federals de funcionar.

Però res de grup propi.

És que ni ho havia pensat. Trobo que la qüestió és que el partit socialista funcioni federalment.

Socialista, basc i exlehendakari, li haig de preguntar què en pensa de l'anunci d'ETA

Un té la sensació que ETA arriba tard a tot. Cinc anys i mig després d'anunciar que deixa l'activitat, ETA no és més que un fantasma que planeja sobre la nostra vida. I ara anuncia que lliura les armes? Bé, doncs és la constatació que la democràcia ha guanyat a la banda terrorista.

Que no és poc.

Qualsevol anunci que avanci en la direcció de tenir l'única notícia que ja tots esperem, que és que ETA desapareix, serà benvingut. Si lliuren les armes, potser inclús servirà per investigar alguns atemptats i alguns assassinats que encara estan sense aclarir. El que espero és que ara no triguin uns altres cinc anys i mig a dir que desapareixen.

Per què en aquest país, a diferència d'altres, sembla que hi ha sectors que no s'alegren que ETA deixi de matar?

Mai no he entès per què no hi va haver una mena de discurs compartit, en el sentit que si ETA abandonava l'activitat violenta era la constatació -com li deia- que la democràcia ha guanyat. I alguns es van resistir aleshores a dir-ho. Ho diuen ara. No hauria estat malament, en aquell moment, alegrar-nos del triomf dels demòcrates.

És partidari de l'apropament dels presos bascos?

Els socialistes sempre hem dit que una política penitenciària diferent és possible. L'acostament dels presos, fet de manera raonable i raonada, li trauria a aquell món la bandera del victimisme. A més, si la política penitenciària ha sigut sempre una eina de la lluita antiterrorista, fem-la també una eina per avançar en aquests moments.

Parlant de terrorisme, li haig de confessar que una imatge que em fa encara vergonya és aquella del Felipe González president, anant a la porta de la presó a abraçar-se amb membres del govern condemnats per terrorisme d'estat.

El PSOE va condemnar el GAL, no es pot permetre no condemnar qualsevol tipus de terrorisme.

Sí, però allà estava el president, abraçant condemnats per terrorisme.

Van anar a donar suport a algú. No hi va haver cap tipus de suport al GAL, que l'únic que ha merescut sempre ha sigut la condemna absoluta.

Aprofitant la seva visita a Catalunya, és obligat saber si creu que els catalans han de votar si se separen d'Espanya.

Primer hauríem de votar tots els espanyols un marc diferent, amb una reforma de la Constitució en un sentit federal. Que defineixi un país atractiu en què tots ens puguem sentit més o menys còmodes. I al fil d'aquesta reforma, que Catalunya faci un nou estatut, i que els catalans el votin en referèndum.

Temo que no és aquest el referèndum de què es parla.

Jo sempre he sigut partidari dels referèndums que refrenden acords. I acords entre diferents, perquè quan es vol votar un acord entre els que pensen igual, l'únic que provoques és fractura. Hauríem d'entendre que és un valor polític aconseguir acords entre idees diferents.

No s'acaba de creure això del dret a decidir dels catalans.

No, perquè, a més, el dret a decidir no deixa de ser un joc de paraules, perquè en democràcia decidim cada dia... segons les nostres competències. Si algú vol decidir el que no és competència seva, primer ha de canviar aquestes competències.

Com qualifica, en aquest sentit, l'actuació del govern català?

Comprovo que ens porten a un xoc de trens. I quan un preveu un xoc de trens, el millor és parar màquines, posar-nos en mode solució i no en mode conflicte. Agafar el problema català i dividir-lo en problemes que puguem afrontar de manera concreta per donar-los resposta. Per això necessitem la política, que és el que ha faltat.

Ja sap que per dir això alguns l'acusaran d'espanyolista, i potser de fatxa?

Veu com hi ha un xoc de trens? Veu com hi ha divisió? Veu com hi ha enfrontament? No s'han d'enfrontar identitats, s'ha d'aplegar la gent en un projecte comú i compartit. Per això li parlava d'un pacte entre diferents. Qualsevol marc de convivència -una Constitució, un Estatut- és un pacte entre gent que pensa diferent. Si no, seria una imposició dels que pensen igual.

La fiscalia anuncia que investigarà la preparació del referèndum.

És que no hi ha res legítim, per sobre de la llei. La llei garanteix la democràcia, garanteix la llibertat dels ciutadans. Per més grossa que posin la pancarta de «Democràcia», si un va contra la llei i la compleix només quan li convé, això no és democràcia.

Aquí s'estila molt dir que les urnes estan per sobre de la llei.

Això és un reduccionisme molt simplista, que no té res a veure amb la democràcia. La democràcia no és només el joc de les majories, és també el respecte a les minories i és el compliment de la legalitat. Les tres coses. No val només una.