'aeroport de Girona, com la gran majoria dels aeroports espanyols, està estrictament lligat a l'atractiu turístic de la zona. A finals dels anys 50, el turisme es va manifestar com un fenomen extraordinari gràcies a un entorn privilegiat com la Costa Brava. Coneixedors de la importància d'aquest atractiu, la Diputació va tenir clar, ja el 1957, que el territori necessitava un gran aeroport comercial (Utrilla i Ortega Figueiral, 2007). Per això va elaborar un estudi per a la construcció d'un aeroport a Girona que va presentar al Ministeri de l'Aire el 1961. Es van seleccionar uns terrenys a 10 km de Girona, entre Vilobí d'Onyar i Aiguaviva, que va expropiar la Diputació per cedir-los al Ministeri.

El projecte va començar a prendre forma el 1965, amb l'inici de les obres que van comptar amb un pressupost de 328,5 milions de pessetes, aproximadament 2 milions d'euros.

L'1 d'abril de 1967 es va obrir al trànsit en una inauguració que va ser un autèntic esdeveniment per a tota la societat gironina.

El mitjà local Los Sitios de Girona, avui Diari de Girona, va publicar una edició especial que va repartir entre tots els assistents (entre 35.000 i 40.000) segons les dades de l'època. El diari L'Independant, editat a Perpinyà, va llançar una edició en castellà, mostrant que l'àrea d'influència de l'aeroport anava més enllà de les nostres fronteres.

Però l'aeroport de Girona-Costa Brava és un cas excepcional i probablement únic al nostre país. És un exemple de la col·laboració entre el sector públic i privat del qual tant es parla avui. La Diputació Provincial i el Sindicat Provincial d'Hotelers i Similars van aportar 20 milions de pessetes, 120.000 ? cadascun, que van ser acceptats per l'Estat per a la construcció i instal·lació d'un aeroport a Girona-Costa Brava. Hotelers, pioners, gent amb una visió àmplia de la importància de l'aeroport per a la indústria del Turisme, van aportar diferents quantitats en funció de la capacitat del nombre de llits de les seves instal·lacions (Utrilla i Ortega Figueiral, 2007).

El 1972, l'aeroport va arribar fins al milió de passatgers i van haver de passar 30 anys, a través d'una llarga travessia del desert, per recuperar aquesta xifra. Va ser el 2002, coincidint amb el primer vol amb destinació Frankfurt d'una petita companyia (Ryanair) que va triar l'aeroport de Girona com a punt d'entrada a Espanya. Una aerolínia que va establir la seva primera base el 2004, amb el suport d'Aena i de l'Associació per la Promoció i el Desenvolupament de les Comarques de Girona (AGI). Des d'aquell moment, l'aeroport de Girona està estrictament lligat a la citada companyia, que li va permetre viure una època d'expansió i arribar fins al rècord històric de la infraestructura: 5,5 milions de passatgers el 2008.

A partir de llavors, es va iniciar un període de descens del trànsit fins al 2016 fruit de l'entorn econòmic, l'enorme dependència de la companyia FR i el seu canvi d'estratègia en començar a operar des de BCN l'any 2010.

Avui, ens trobem davant un nou escenari, un nou posicionament estratègic dins del sistema aeroportuari català que ha de situar-nos com l'aeroport complementari a un gran aeroport com és el de Barcelona-El Prat, gràcies a l'extraordinari potencial del territori i de la marca Barcelona.

Totes les grans ciutats europees disposen d'un ampli ventall o variada oferta aeroportuària (1) que els permet respondre a la important demanda de trànsit que reben i, al mateix temps, defensar una estratègia clara a cada una de les infraestructures aeroportuàries, optimitzant recursos i capacitats.

Cada aeroport ha de posicionar-se i definir una clara estratègia: què vol ser, què pot ser, com fer-lo i amb qui. Girona-Costa Brava troba el seu encaix en el sistema aeroportuari català com un aeroport complementari al de Barcelona (més senzill, diferent, més barat) i que ofereix un producte de gran qualitat (24 h, LVP, alts nivells de satisfacció del client, companyia aèria i passatger) absolutament atractiu.

Ara tenim un aeroport que està preparat per donar servei al territori al qual servim, amb una àmplia zona d'influència que traspassa els límits provincials i, inclús, la frontera amb França.

Aena sempre ha cregut en el seu futur i ha treballat dia a dia per millorar la infraestructura aeroportuària amb importants inversions (150 milions d'euros en els últims 10 anys) i el permanent compromís de millora per part de tots els col·lectius que formen l'extraordinari equip humà de l'Aeroport de Girona. Gràcies a ells, rebem una alta valoració del servei per part del nostres clients: companyies aèries i passatgers. Igual que aquells pioners que amb gran visió de futur eren conscients de la importància de l'Aeroport, tenim plena confiança en el seu futur i en la importància de la nostra activitat per al territori com efecte multiplicador de generació de riquesa i creació de llocs de feina.

Aquesta clara confiança en el futur només s'entén gràcies al generós i extraordinari treball realitzat per tots els que hem tingut l'oportunitat de compartir aquest meravellós repte: els pioners que van gaudir amb el llançament de la infraestructura, els que van mantenir la flama de la il·lusió i esperança en el futur i els que actualment tenim el privilegi de treballar a les seves instal·lacions.

50 anys després, s'obren importants i apassionants reptes per continuar treballant, aprenent i gaudint cada dia.

Gràcies a tots els que ho han fet possible!

(1) Londres (LHR, LGW, LTN, STN, LCY), Frankfurt (FRA, HHN), PARIS (CDG, ORY, BVA), Amsterdam (AMS, EIN), Milà (LIN, BGY, MXP), Roma (FCO, CIA), Brussel·les (BRU, CRL), Barcelona (BCN, GRO).

Bibliografia: UTRILLA, Luis i ORTEGA FIGUEIRAL, Javier. «Història de l'Aeroport de Girona-Costa Brava». Aena, 2007.