Jugar un partit de futbol fora de casa sempre és més complicat. El camp, l'afició i els costums es posicionen en contra. El Santuari Gaia que Ismael López i Coque Fernández van instal·lar primer a Ogassa, i més tard a Salarsa, està en una de les comarques més carnívores de Catalunya. Al Ripollès no parlem de primer i segon plat, sinó de vianda i tall. Es dona per fet que després de les patates rosses, la graellada de verdures o l'amanida, arribarà la carn.

Però el santuari no només resisteix sinó que suma. Aquest diumenge més de quatre-centes persones es van trobar davant de l'Ajuntament de Camprodon per donar-los suport, arran de la mort de Nadia, una ovella que feia pocs mesos que havien rescatat d'una granja de Lleida i que afirmen que va morir degollada pel gos dels caçadors. Animalistes de la comarca, però també de tot Catalunya, de Madrid, de Mallorca o d'Argentina, van ser-hi per sumar-se al clam contra la caça.

Les proclames i els cartells eren inequívocs. La concentració es va acabar amb crits de « Derechos ya, para los animales», però abans s'havien pogut llegir inscripcions que reclamaven «Caçadors fora del Santuari Gaia» o «Jo també soc Nadia». Ismael López va iniciar els parlaments, visiblement emocionat i a punt de plorar, afirmant que estan en un poble «meravellós» on se senten totalment respectats, però reclamant un perímetre de seguretat per tal que els caçadors no puguin acostar-se al recinte on cuiden d'animals provinents d'experiències traumàtiques amb els humans. En aquest sentit va afirmar que les autoritats no fan el suficient per garantir la seguretat dels habitants del santuari.

Responsables d'altres santuaris convidats van secundar la visió de López, apuntant que recerquen un món millor que encara no ha arribat, però que estarà absent de tot tipus de violència. També es va avançar la propera campanya que animalistes i ecologistes han preparat amb el nom de «La veritat de la cacera», on s'explica les víctimes indirectes d'aquesta pràctica, entre els quals els excursionistes o els menors a qui ensinistren perquè en segueixin la tradició.

No tot el que vaig percebre era favorable als animalistes. Arribant a Camprodon hi havia un cartell de suport a la caça. L'havia penjat el ramader Toti Juanola i ho justificava «per la gestió del territori». El mateix Juanola afirmava més tard que al cap d'una hora l'havien arrencat, tot demanant més «pedagogia» per parlar de l'urbanisme que afecta el territori, la «permissivitat» amb el col·lectiu animalista o la «irresponsabilitat sanitària» respecte a aquest mateix sector. Encara que ningú va enfrontar-se als responsables de la concentració, els comentaris anònims d'alguns camprodonins sol·licitaven «respecte» pels costums de la Vall.

El Santuari Gaia és un refugi situat a Camprodon per a animals de granja. Els seus responsables el defineixen com «un lloc on els animals que han estat maltractats reben les cures necessàries perquè tinguin una vida digna».