Investigadors de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC i l'Institut Espanyol d'Oceanografia reclamen més protecció per als canyons submarins, valls de gran riquesa ecològic, que comuniquen la plataforma continental amb els fons marins i molt productius per a l'activitat pesquera, ja que són hàbitat i refugi de moltes espècies de peixos, coralls i crustacis, com la gamba vermella. Els investigadors han revisat el nivell de protecció dels recs de tot el món i han constatat que actualment només el 10% estan protegits, segons la recerca publicada la revista Frontiers in Marine Science.

En el cas dels canyons de la Costa Brava, el nivell de protecció és «mínim», indica l'investigador de l'Institut de Ciències del Mar, Pere Puig, que ha participat a l'estudi. «Actualment, per llei, l'única protecció que tenen canyons com el de Blanes, el de Palamós o el cap de Creus és la limitació de pescar a més de 1.000 metres de fondària», indica i afegeix que, a més profunditat no hi arriba l'impacte directe de l'activitat pesquera, però sí que rep de forma indirecta, amb els sediments que mouen les barques.

«En el cas del canyó del cap de Creus, s'està treballant per a protegir-lo, però en altres llocs, com Palamós, treballem directament amb els pescadors, perquè protegir els recs no passa només per tancar-los, sinó per fer que la pesca sigui menys agressiva, per exemple, canviant les portes d'arrossegament de les barques i cenyint l'activitat als caladors ja coneguts», indica Puig.

«En molts canyons fa dècades que s'hi pesca i que estan afectats per l'acció humana, si els tanquem trigaran anys a recuperar-se i anirem en contra de la pesca, però sí que cal intentar que els llocs que no estan afectats per l'activitat es mantinguin verges», explica Puig. «Si el recurs se sap portar bé i el calador es protegeix, l'activitat pesquera pot durar i ser sostenible», conclou.