Jordi Xuclà · PDeCAT

«Crec que Madrenas és la nostra candidata a l'alcaldia de Girona»

Amb la marxa de Francesc Homs, el diputat gironí és una de les cares visibles de l'antiga Convergència amb l'objectiu de planificar i dirigir l'estratègia del PDeCAT a Madrid amb el repte de les eleccions, a Catalunya i a les municipals.

10.04.2017 | 07:18
Jordi Xuclà

Des del Congrés, Xuclà participa de situacions i moments clau que han ocupat les portades dels grans diaris com la desaparició d'Unió, la comissió de Fernández Díaz sobre l'Operació Catalunya, forma part de la comissió de secrets oficials i, ara amb la marxa de Francesc Homs, és una de les cares visibles de l'antiga Convergència amb l'objectiu de planificar i dirigir l'estratègia del PDeCAT a Madrid amb el repte de les eleccions, a Catalunya i a les municipals.


Què significa ser el coordinador i com es va arribar a la decisió de dividir les responsabilitats de portaveu i coordinador?

Mai hauríem d'haver arribat a aquesta situació. En 39 anys de democràcia a l'Estat espanyol, i que cadascú adjectivi com vulgui aquesta democràcia, només dos diputats han estat inhabilitats. Un es deia José Barrionuevo, i va ser despullat de la seva condició de diputat perquè el Suprem va acreditar amb sentència ferma que havia estat l'autor intel·lectual de l'assassinat través de les clavegueres de l'Estat i dels GAL de Segundo Marey. El segon és Francesc Homs, per facilitar que el 9-N hi hagués un procés pel qual els catalans ens poguéssim expressar lliurement. Això ens invita a veure com han evolucionat les coses a l'Estat. Davant aquest buit, s'havia d'afrontar el relleu. Jo mateix vaig proposar la doble fórmula. Fa 20 anys que conec en Carles Campuzano i era el moment de fer un tàndem. La direcció del PDeCAT és un tàndem, Pascal-Bonvehí, la presidència no executiva és un tàndem, Mas-Munté i algunes de les millors democràcies del món parlen de checks and balances. A les primàries vam elegir el president dels diputats i senadors i alhora la seva funció de portaveu al Congrés. Ara ens hem distribuït.

Què implica ser coordinador?

És el moment de marcar l'acció política. El Govern espanyol només ha remès un projecte de llei en 9 mesos, amb els pressupostos es comença a veure un horitzó de legislatura. Ens hem de planificar per ser útils i complir el programa. El PDeCAT al Parlament forma part de JxSí, d'una legislatura limitada i amb uns objectius concrets. La plataforma més evident per presentar la nostra acció política, el perfil ideològic i les propostes de futur és al Congrés i al Senat. També tinc encàrrec de la direcció de perfilar-nos ideològicament, per quan ens presentem a Catalunya com a PDeCAT. Pensem les eleccions del 2019 amb el repte de fer una bona proposta per a les municipals i seguir sent primera força municipalista. Crec que d'aquí a finals d'any ja haurem proclamat el 25-30% dels candidats, i a les comarques gironines, a partir del juny, més d'un 50%.

Amb sistema de primàries?

Si sí. Ens hem d'obrir a la societat i que no militants, independents i no associats també puguin formar part de les candidatures.

A Girona capital també?

Sí, tot i que a Girona capital veig molt consolidat un nom. En aquests candidats a consolidar i a llançar ràpidament hi ha la candidatura de Lleida, amb Toni Postius, que és una excel·lent oportunitat de recuperar l'alcaldia, i veig clarament que Marta Madrenas és una dona que ha de continuar el projecte i personalment, però això ho han de decidir els militants de Girona no pas jo, crec que Marta Madrenas és la nostra candidata a l'alcaldia, és la meva aposta, és el que jo veig.

En els últims mesos han canviat moltes coses, la sortida d'Unió i de Duran i Lleida al Congrés, la inhabilitació de Francesc Homs...

La ruptura de CiU, amb perspectiva, es veu que havia de passar. L'evolució de la vida política a Catalunya portava a la consolidació d'un espai sobiranista de centre-ampli que s'articula al voltant del PDeCAT, que no és només una Convergència posada al dia. Hi ha un 20% de militants del PDeCAT que mai havien militat a CDC. Estem incorporant persones d'Unió, del socialisme catalanista, que no havien militat mai en cap partit. Fa un any i mig encara hi havia persones que creien en terceres vies...

Alguna persona sobretot.

Excompanys meus d'Unió estan a punt de fer el pas, exparlamentaris, que diuen que és molt més fàcil fer un plantejament d'un projecte sobiranista que el d'una Espanya confederal. En el fons el que deia Unió era que Catalunya es constitueixi en un estat i després es confederi? és més nítid i senzill un projecte sobiranista que està emergent a Catalunya. Les terceres vies han quedat despullades d'argument per la mateixa evolució dels fets en aquests mesos. Finalment, apuntava que fa un any estava treballant en un grup amb el senyor Duran i Lleida. Jo m'he autoimposat un període de carència i no parlar del senyor Duran, ni en un sentit ni en un altre. Havíem treballat junts però és evident que vam acabar discrepant en el projecte polític. En tot cas, hi ha una prova del cotó, són les eleccions, i no van validar el projecte d'Unió. Ho respecto i constato que una part important d'aquests 100.000 vots d'Unió s'estan decantant cap a l'opció PDeCAT.

Em deia que hi ha exparlamentaris que estan fent el pas?

A Catalunya hi ha 12 alcaldes d'Unió que s'han fet militants del PDeCAT, un president de Consell Comarcal i 147 regidors. També és cert que molts exparlamentaris ens han demanat fer una incorporació suau, no estrident, perquè també els sap greu?

Però ja no existeix Unió...

No? i estem en aquest procés de reconfigurar aquest espai central del sobiranisme. Ja estem a les quotes de militància que havia tingut l'antiga CDC. Evidentment ambicionem superar-la i CDC és un partit no només identificat, sinó amb una base electoral que començava a ser d'edat mitjana-alta. Les noves formes de fer del partit, amb votacions, transparència, donant comptes de tot, penjant resultats a la web, obrint processos de participació... ha fet que hi hagi votants i ciutadans d'entre 20 i 30 anys que s'hagin començat a incorporar. Que ningú pensi que el PDeCAT és l'antiga Convergència, evolucionarà, recollint, reivindicant i sentint-se orgullós de tot allò que de bo ha fet CDC en els seus 42 anys d'existència, construcció d'una Catalunya i Govern autònom i un model social, educatiu i sanitari que funciona, però Catalunya té nous reptes i els ha de donar resposta un nou partit.

Ha assistit ja a alguna reunió de la comissió de secrets oficials?

Aquest dijous em van sondejar sobre quins dies del calendari anaven bé per convocar la primera reunió, que serà a finals del mes d´abril, primers de maig.

No té curiositat per saber si es tractaran temes de Catalunya?

Els membres de la comissió tenim l'obligació de guardar secret. Jo em comprometo a guardar el secret perquè és una condició prèvia per poder treballar bé. Hi ha altres parlamentaris, col·legues meus, i alguns partits que es dediquen a entendre la política a través del tuit i quedar descansat. Jo em comprometo a mantenir el secret però també a preguntar, i amb profunditat, sobre l'ús de diners públic per operacions il·lícites com l'Operació Catalunya. Formarà part del debat i la discussió i de les preguntes a porta tancada.

«Preveig urnes però preparem-nos per a uns propers mesos d´inhabilitacions»


El va sorprendre la celeritat amb l´execució de la sentència de Francesc Homs al Congrés?

La justícia espanyola està prenent decisions a velocitats molt diferents. S´estan produint judicis després d´instruccions de 9 anys, i el senyor Homs quan va ser elegit diputat el 20 de desembre no tenia cap acusació penal. De sobte, allò que per unanimitat dels fiscals del TSJC havia conclòs que no hi havia motius per a cap acusació penal, Homs va ser acusat i sentenciat. Un dimarts se li comunica amb la voluntat que passés la setmana del ple. I li he de dir, ja ho he dit públicament, que la presidenta del Congrés, dimecres va rebre una trucada d´algú del Suprem, no puc dir qui perquè no ho sé, invitant-la a precipitar els fets. És molt desagradable des d´un punt de vista fins i tot de tracte humà.

Al juliol acaben els 18 mesos per culminar el procés. Com actuarà el PDeCAT al Congrés?

Si la Moncloa té un gabinet d´estudis sobre el que passa a Catalunya, és molt dolent perquè va interpretar malament la pujada i consolidació del sobiranisme, la base popular. S´està produint un retrobament d´una part important de la societat catalana amb les seves conviccions i donant suport al mandat democràtic dels 18 mesos. Fa 40 anys de la legalització del partit comunista. Adolfo Suárez va dir: «És bo fer normal a la llei allò que és normal al carrer». Els que tenen Suárez com a referent, PP o Cs, seria bo en prenguessin nota. Mai he jugat a cartes, però és com una partida del 7 i 1/2, qui es passi pot patir danys. La Generalitat i el Parlament han d´enfocar molt bé els pròxims mesos i el Govern espanyol la magnitud i proporció de la resposta.

Com creu que actuarà l´Estat?

Preparem-nos per a uns propers mesos d´inhabilitacions però tambe preveig que hi haurà urnes.

I aquest any renunciarien ja a l´acta de diputats a Madrid?

A la llum del resultat i de l´evolució de la voluntat del poble de Catalunya s´han de prendre la resta de decisions. Fins l´últim dia que hi hagi assumptes que es negociïn a Madrid hi hem de ser. Hem de ser on hi hagi sobirania. Ara mateix està compartida i hi ha interessos de la sobirania catalana que es discuteixen a les Corts, però estic convençut que aquest és l´any que es posen les urnes.

Va sentir «Esto la Fiscalia te lo afina» o «La fiscalia... ah, en fin»

En el míting final de les eleccions del juny a la Devesa de Girona érem amb Puigdemont, Homs i altra gent. Vam sentir les converses i «esto la fiscalia te lo afina». És públic, està penjat a la xarxa. Està aflorant un ús absolutament partidista i polític de la policia, de fabricació de proves i descrèdit que ha estat molt dur i és un escàndol en termes democràtics.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema