Presumeix de ciutat tricolor (com ho és la bandera nacional) que combina a parts iguals el «rosa dels maons», el «blau del tint pastel» i el «violeta de la flor» homònima que ha esdevingut l´emblema local. Des del 2 d´abril passat, Tolosa, gran capital o petita metròpoli del sud de França, tots dos punts de vista són vàlids, s´aproxima, de nou, a Girona: una mica menys de tres hores és el que triguen els trens que opera la corporació internacional Renfe-SNCF en Cooperación a cobrir els 300 quilòmetres que separen les dues ciutats, parades a Figueres-Vilafant, Perpinyà i Carcassona incloses. Són destinacions incorporades al trajecte ­ferroviari d´altes prestacions Barcelona-Tolosa de Renfe-SNCF, que l´any 2016 va transportar més de 20.000 viatgers d´anada i tornada (40.000 bitllets venuts), un 10% més que el 2014, i que, com a novetat, aquest 2017 el cobreixen trens Eurodúplex de dos pisos, amb el doble de capacitat (509 places cadascun) que els combois d´alta velocitat tradicionals.

Anar a Tolosa des de Girona requereix molt menys temps que anar a València, i no calen transbords: la connexió més ràpida amb la ciutat del Túria triga 4 hores i 38 minuts a cobrir els 440 quilòmetres de distància, segons Renfe; la més lenta, 5 hores i 23 minuts. Amb bitllets a partir de 35 euros el trajecte (el més barat a València surt per 36,65), explica el director general d´Elipsos Internacional, societat gestora de Renfe-SNCF en Cooperación, Yann Monod, els operadors d´alta velocitat francès i espanyol volen millorar l´ocupació dels trens. La connexió diària Barcelona-Girona-Tolosa funcionarà fins al setembre; del total d´usuaris que van transitar per aquesta via fèrria -el catàleg transfronterer de Renfe-SNCF incorpora 21 destinacions-, el 12% van pujar als trens des de les estacions de Girona i de Figueres.

Girona i Tolosa, Tolosa i Girona, tenen moltes coses en comú; però a la ciutat gala -que des del juny de 2016 exerceix de capital del nou departament d´Occitània, nascut de la fusió de les ja històriques regions del Migdia-Pirineus i del Llenguadoc-Rosselló- tot va molt més a l´engròs: habitants (mig milió; 700.000 si es compta l´àrea metropolitana), per exemple; universitaris (90.000) o turistes (5 milions el 2016, dels quals el 20% eren espanyols).

Com Girona, Tolosa també té un barri històric generós que ara està envaït per màquines excavadores i operaris en el marc d´un ambiciós projecte de reforma que comprèn la conversió en àrea de vianants de bona part dels carrers i l´obertura de «Las Ramblas», d´inspiració clarament barcelonina, en un tram de l´avinguda Jean-Jaurès (Castres, 1859-París, 1914), polític socialista i professor universitari assassinat tot just tres dies després de l´inici de la Primera Guerra Mundial.

De la mateixa manera que un gran nombre de gironins afirmen que la ciutat no és Espanya, sobretot ara, temps de «procés», «Tolosa no és França», assevera amb convenciment gal Sebastien Pujades, director del cèntric hotel Mercure Saint Georges i amb avantpassats a Abella de la Conca (Pallars Jussà). «M´explico -s´explica-: l´estil de vida, l´hospitalitat de la gent no tenen gaire res a veure amb el que passa a la resta del país».

En efecte, el caràcter «poc francès» dels tolosencs, en paraules de Pujades, constitueix una de les grans sorpreses que s´endú el viatger de la ciutat que acull el gegant de l´aeronàutica europeu, Airbus, que dona feina a 21.000 persones, un sector digital emergent que ja ocupa a 40.000 treballadors -explica la responsable de l´Agència de Promoció de Toulouse-Métropole, Sylvie Rouillon-, i un potent sector biotecnològic.

A Tolosa no miren de reüll el turista que se´ls adreça en anglès, i tampoc no resulta difícil establir conversa amb botiguers que parlen l'espanyol. Els vincles amb el país ibèric són forts i beuen de la guerra civil, quan republicans van trobar a la capital d´Occitània un bon lloc on amagar-se del dictador -durant el franquisme, els números 69 i 71 de la rue del Taur (del Toro), al barri antic, van acollir les seus del PSOE i de la UGT.

I com a Girona, a Tolosa hi ha universitaris, però moltíssims més (90.000 a la capital francesa, segons l´Ajuntament, per 13.700 a la Immortal, segons dades de 2015 de l´Idescat), una dada que explica una altra de les sorpreses que la ciutat brinda a qui hi posa els peus per primera vegada: la inusitada presència de gent jove pel carrer.

I Tolosa, com Girona, que en té quatre, també està dividida per un riu, el Garona, que abans de desembocar a l´oceà Atlàntic passa per Bordeus, capital de Nova Aquitània, la «gran rival» dels occitans, apunta el director de l´Oficina de Turisme, Adrien Harmel; i per un canal navegable, el del Migdia, impulsat pel Rei Sol, Lluís XIV, el segle XVII.