La Fundació Tutelar de les Comarques Gironines va detectar durant l'any passat onze casos de persones de més de 65 anys que patien abusos, com ara maltractaments, o a qui estaven espoliant el seu patrimoni per part de familiars o cuidadors. Són el 21% de les tuteles que tenien de persones grans amb deteriorament cognitiu (d'un total de 52 casos).

L'entitat reclama als jutges més celeritat a l'hora d'ordenar les mesures cautelars i poder aturar quan abans millor aquestes situacions. Ho ha explicat el seu director, Josep Maria Solé, durant el balanç d'activitat de l'any passat. La fundació va tancar el 2016 amb un total de 808 persones al seu càrrec a diferents nivells, com ara tutela o curatela entre d'altres fórmules. De mitjana, l'entitat va acceptar 2,53 casos nous per setmana amb un total de 132 casos aquell any, el que representa la segona xifra més alta des de la seva creació ara fa catorze anys.

La Fundació Tutelar de les Comarques Gironines ja va alertar fa uns anys de casos d'espoli de patrimoni, una tendència que semblava que anava a la baixa però que durant el 2016 va tornar a repuntar. Dels 52 expedients que tenien de persones grans amb deteriorament cognitiu, en onze d'ells van trobar "indiciar clars" d'espoli del patrimoni o d'abusos físics -abandonament o maltractaments- o psicològics per part de familiars o cuidadors.

Aquesta és la xifra més alta dels últims cinc anys, segons explicava el seu director, Josep Maria Solé, que admetia que "podrien haver anat més ràpid en posar fi a aquestes situacions" però que la lentitud de la justícia a l'hora d'ordenar mesures cautelars allargava el procés. Quan es posa en coneixement dels fets, el magistrat ha de facultar algú perquè afronti aquestes situacions però fins que això no passa, els abusos segueixen. És per això que reclamen més celeritat als jutges.

Menys distància entre les tuteles i curateles

A desembre del 2016, l'entitat exercia càrrecs sobre 808 persones, de les quals un 47,25% tenien una malaltia mental; un 25,89%, una discapacitat intel·lectual i el 20,55% restant un deteriorament cognitiu. D'aquest total, 441 són tuteles i 287 curateles -una mesura menys restrictiva on l'usuari pren decisions amb la institució o persona assignada-. Des de la fundació, reivindiquen un nou model basat en el que anomenen "mirada habilitadora" on s'intenta donar les eines perquè la persona pugui gestionar i decidir en aquells aspectes importants de la seva vida.

Defensen que cada cop s'haurien de fer més curateles en detriment de les tuteles, on les persones perden tota capacitat de decisió, sempre que fos possible. Aquesta tendència ja s'està començant a donar però les tuteles que gestiona la fundació són encara més altes que no les curateles, però ja estan a menys distància. Concretament, la relació d'acceptacions de tutela envers curatela l'any 2006 era de 45/13 mentre que deu anys més tard ha passat a ser de 51/41.

Més recursos per a les persones grans a casa

La fundació ha denunciat també la falta de recursos per a la gent gran que vol continuar vivint a casa, un fet que milloraria el seu benestar i qualitat de vida. Només el 27% de les persones grans amb deteriorament cognitiu que atenen viuen a casa mentre que el 73% restant es troba en una residència. El director de la fundació, Josep Maria Solé, ha admès que els és "molt complicat" poder mantenir-los a casa seva i recorda que l'opció de tenir-los en una residència és una despesa molt gran per a les famílies i administracions. "Ens calen més eines", ha afegit Solé, que ha reclamat també que els professionals de l'àmbit assistencial es formin amb aquesta nova visió on es busca reforçar els serveis a domicili i on l'ingrés a una residència sigui l'última opció.

En l'àmbit d'habitatge, durant el 2016 la fundació va condicionar vuit immobles, coordinats directament per l'entitat, que van permetre oferir tretze places de pis amb suport i atenció a 32 persones que necessitaven un habitatge inicial on començar la seva autonomia. De forma indirecta, també gestiona 129 habitatges amb suport a la comunitat. Es tracta de pisos, normalment de lloguer, on es treballa la inclusió comunitària dels usuaris.

En el cas de les persones que tenen un trastorn mental sever que no viuen en un recurs social de 24 hores, el 45% del viu en un habitatge de lloguer, el 23% ho fan en el domicili familiar, un 11% en un recurs no estable com ara una pensió, un 10% a casa seva, el 7% en residència i un 4% en pis de suport.

132 casos nous

El 2016 també ha tramitat 132 casos nous, la segona xifra més alta des que es va crear aquesta institució ara fa catorze anys. Els seus responsables ho atribueixen al fet que les famílies es veuen "desbordades" per aquests casos de difícil gestió, no només a nivell econòmic, i a la falta d'eines que fan que la fundació sigui "molt necessària". També han recordat que el seu compromís és el d'acceptar la petició de tothom sempre i quan la demarcació sigui l'àmbit d'actuació.

Per poder seguir "innovant" amb els serveis, han presentat dos projectes per rebre fons europeus -el programa Erasmus+- per reforçar la part de formació dels professionals en l'àmbit de serveis a domicili i en la presa de decisions compartides amb persones amb discapacitat.

Per altra banda, recentment també han fet un estudi sobre el retorn social d'aquesta fundació segons el qual de cada euro que reben per fer la seva feina, la fundació genera un retorn a la societat de 4,69 euros.