Nova expedició, ahir, de polítics i empresaris gironins, aquesta vegada a Madrid i en AVE, per pressionar el Govern central perquè acceleri les infraestructures pendents del Corredor Mediterrani (CMED). Al Centre Cultural Blanquerna, ubicat al número 44 del cotitzat i cèntric carrer Alcalà, membres de la Taula Estratègica del CMED, entre els quals s'hi comptaven les alcaldesses de Girona i de Figueres, Marta Madrenas i Marta Felip, van ser informats pel ministre de Foment, Íñigo de la Serna, que el Govern central ha donat instruccions al gestor d'infraestructures Adif que comenci a treballar, en cooperació amb la Generalitat, en l'arribada de l'alta velocitat ferroviària a l'Aeroport Girona-Costa Brava, tan reclamada pel territori i posada damunt la taula per l'Executiu català de fa anys. «Tenim temes pendents als nostres aeroports», va admetre De la Serna, que observa «raonable» el projecte, ja que «podria reforçar» l'aeroport, que obtindria, així, certa «garantia d'espai» en el sector aeronàutic, amb «l'establiment de nous operadors» i l'arribada de «noves rutes» a l'aeròdrom de Vilobí d'Onyar.

Les indicacions que hauria donat el Ministeri a Adif, propietari de les vies, anirien en la línia de desencallar el conveni amb el Govern català, desat al calaix de fa més de dos anys. La nova estació està pressupostada en un mínim de 9 i un màxim d'11 milions d'euros; uns 950.000 viatgers hi passarien al cap d'un any, segons les previsions de la Generalitat. En aquest context, el ministre De la Serna va assenyalar que el gestor aeroportuari Aena també veu la proposta amb bons ulls, de manera que cal «caminar cap a l'acord», segons recollia l'agència de notícies ACN.

A banda de l'arribada de l'alta velocitat ferroviària a Vilobí, a la capital del Regne també es va parlar de l'arribada de l'ample europeu (el que tècnicament es coneix com «tercer fil») al tren convencional en el traçat Figueres-Vilamalla-Portbou, una infraestructura que ha de servir per impulsar el transport de mercaderies. A les demandes gironines -i catalanes, ja que la Taula Estratègica del CMED també va reclamar inversions en els accessos ferroviaris als ports de Barcelona i Tarragona, entre d'altres projectes-, Íñigo de la Serna va respondre amb un compromís: «Cap tram s'alentirà per falta d'inversió», va dir, per recordar a continuació que en els pressupostos de l'Estat per al 2017 hi ha fons suficients per fer front al Corredor, que constitueix «una prioritat política, econòmica i social». En representació del Govern català, els consellers de Territori i d'Empresa i Coneixement, Josep Rull i Jordi Baiget, respectivament, van reclamar a Foment «certeses» i un calendari «clar, previsible i avaluable». No n'hi ha prou, van coincidir a dir, amb «promeses i bones intencions».

Petició de l'empresa familiar

En aquest context, també ahir, però a Barcelona, la junta directiva de l'Institut de l'Empresa Familiar (IEF) va demanar als actors implicats un «suport ferm» al Corredor, que facilitarà la circulació de 22 milions de passatgers per quatre regions -Andalusia, Catalunya, Múrcia i Comunitat Valenciana- que generen el 45% del PIB espanyol, acullen el 50% de la població, el 47% del teixit productiu nacional, el 46% de l'ocupació, el 51% de les exportacions i el 63% del tràfic de mercaderies via ports.