Cornellà del Terri ha celebrat un any més el Ball del Cornut i la plantada de l'Arbre del Maig, una tradició que té l'origen al segle XIV i que se celebra cada Dilluns de Pasqua. Aquesta festa, declarada d'interès nacional l'any 1999, és un cant a la fertilitat i també celebra la fi del dret a cuixa que el senyor feudal exercia sobre les noies del poble.

Com marca la tradició, veïns del poble han aixecat l'arbre, un dels més alts dels últims anys (feia 29 metres) engalanat amb banyes i corns d'animal al mig de la plaça major, on restarà fins Divendres Sant de l'any vinent. La festa ha reunit un miler de persones que no s'han volgut perdre una edició molt especial, ja que enguany fa quaranta anys que es va recuperar el ball. També s'ha fet un homenatge als primers balladors.

"Ha estat una festa molt lluïda, amb més de mil persones reunides a la plaça i un dels arbres més alts que hem plantat mai", ha explicat l'alcalde, Salvador Coll.

Veïns del poble, degudament vestits amb la roba tradicional catalana, són els encarregats de traslladar i aixecar l'arbre engalanat amb banyes i corns d'animals així com un plomall de pi al capdamunt. Seguidament, un grup de joves en parelles balla el tradicional ball al voltant d'un altre arbre més petit. Mentrestant, el Cornut, amb un ram de flors a la mà, decideix quina noia recent casada s'emporta. L'arbre del Maig simbolitza la llibertat del poble i un cop plantat al terra de la plaça, el Cornut hi hissa una senyera mentre sona l'himne d'Els Segadors.

La d'enguany era una edició especial coincidint amb els 40 anys de la recuperació del Ball del Cornut. Una de les impulsores, la Rosa Coll Gayolà - coneguda com a la Rosa de cal flequer- va ser l'encarregada de llegir el pregó de la festa major. També s'ha rendit homenatge als primers balladors. Aquest ball satíric es va recuperar el 1977 basant-se en l'obra 'Costumari' de Joan Amades i fent servir la coreografia i música que va recollir aquest autor.

Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen de la festa, que uneix dues celebracions en una i que l'any 1999 va ser declarada d'interès nacional. Alguns autors apunten que la dansa serveix per celebrar la fi del dret de cuixa que el senyor feudal exercia sobre les noies del poble. Altres estudiosos creuen que era una dansa ritual destinada a aconseguir protecció.