Afrontar la mort i el dol a l'escola, parlar-ne, acompanyar l'alumnat que es trobi en aquest procés i saber-ho veure com una oportunitat pedagògica són habilitats que els docents haurien de tenir, tal com va defensar la mestra i psicopedagoga Maria Àngels Miret en la primera jornada de la Setmana de l'Educació que impulsa l'Associació d'Estudiants de Mestre de la UdG. «La mort forma part de la vida -va remarcar-, però el tema no està ni als currículums ni als projectes de centre».

Davant futurs mestres, Miret va recordar una experiència que va viure fa 10 anys: la mort de dos alumnes de l'escola L'Aulet, de Celrà, que es va produir amb 5 mesos de diferència. Des del 2008 i ja en un altre destí laboral, va començar a formar-se fins convertir-se en especialista en dol infantil, que assessora centres i professorat que han patit la mort d'una persona de la comunitat educativa. Miret va demostrar que no és cap fet extraordinari tot demanant als assistents que aixequessin la mà si ja s'hi havien trobat en alguna escola, cosa que una desena van fer de seguida.

Per oferir un bon acompanyament del dol -«el temps que necessitem per reconstruir la vida», va aclarir- a infants, docents i pares, Miret va instar a fer l'exercici de pensar en les pèrdues significatives de cadascú per tal d'identificar les emocions i posar-hi nom, una acció per a la que les criatures necessiten ajuda. L'experta va remarcar la importància d'aquest pas i d'expressar els sentiments, pel que va afirmar que «a les escoles hi hauria d'haver un rètol on digués 'plora sempre que ho necessitis'».

Després de descriure les fases del dol com a lentes i sense terminis definits, va detallar les múltiples varietats que estan presents en el dia a dia dels centres i de quina manera s'ha de tractar en cada franja d'edat, des dels nadons fins als adolescents, en funció del seu desenvolupament. Tot i apuntar que el gruix dels casos tenen a veure amb la mort de la mare, del pare o de germans per malalties greus o accidents, Miret també es va referir al dol derivat de la separació dels pares, d'un canvi de residència, una adopció, situacions de violència de gènere o immigració, entre altres. Tal com va recalcar als futurs mestres que es formen a la UdG, «tot professional ha d'escoltar i no ha d'apartar el dolor, ha d'estar disponible, no donar consells, ni jutjar ni comparar». Però, sobretot, va subratllar que ha de dir la veritat perquè «els infants no toleren les mentides, i educar implica parlar de la vida i de la mort».