N'hi ha a dojo. L'onatge les apropa fins a la sorra. Han vingut massivament a la Costa Brava atretes per la temperatura de l'aigua i per l'elevada presència de plàncton, l'element essencial de la seva dieta. De fa uns dies s'ha intensificat la presència de meduses a la costa de Girona; és temps, diuen els experts, del bloom (floració) primaveral de meduses, fenomen cíclic que omple de cnidaris les aigües menys profundes i que s'estén a bona part del mar Mediterrani, apunta la investigadora de referència en aquest camp de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) -que depèn del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC)-, Verónica Fuentes.

L'abundància d'aquests invertebrats en platges i cales de la Costa Brava s'allargarà «amb tota probabiltat» unes setmanes, explica Fuentes. Quan s'hagin atipat prou de plàncton optaran per retornar a aigües més profundes i més fredes. Les meduses de l'espècie Pelagia noctiluca, d'un color rosat, són les més nombroses en aquesta «invasió» primaveral, seguides de les Aequorea forksalea, tansparents i amb franges blavoses.

«La veritat és que el bloom d'enguany és molt més intens que el de l'any passat», apunta la investigadora de l'Institut de Ciències del Mar, amb seu a Barcelona. «Hem rebut multitud d'avisos per albiraments al llarg dels últims dies», afegeix, alhora que assenyala que la presència de meduses també és notable a la costa de Barcelona i de Tarragona, així com a les Illes Balears i al litoral de València. «N'hi ha moltíssimes», insisteix, en aquesta línia, Fuentes. Ahir, la temperatura de l'aigua del mar a l'altura de Calonge era de 15 graus centígrads, segons les dades del Servei de Meteorologia de Catalunya (Meteocat); cales situades en aquell terme municipal com són les del Forn i del Pi confirmaven ahir que el bloom primaveral de meduses és, aquests dies, una realitat: n'estaven plenes, sobretot de l'espècie Pelagia noctiluca.

L'estiu, una incògnita

La presència inusitada de meduses a la Costa Brava en aquesta època de l'any no constitueix, però, «cap preludi» del que pugui passar en la temporada d'estiu, matisa la investigadora de l'ICM. «No es pot preveure amb tanta antelació», precisa, ja que «hi intervindran múltiples factors», com ara els corrents marins, la intensitat i la direcció del vent i la temperatura de l'aigua. En aquest context, l'ICM disposa de models predictius que són efectius «a tres, quatre o cinc dies vista»; però el comportament d'aquests invertebrats no es pot predir per períodes de temps més llargs.

Verónica Fuentes és una de les impulsores del projecte Med-Jellyrisk, que involucra quatre països de la conca mediterrània i que té per objectiu elaborar una estimació dels «impactes socioeconòmics» de la proliferació de meduses, així com la posada en marxa de «mesures de mitigació» en zones costaneres.

Xarxes antimeduses a Sicília i Eïvissa

Sense anar més lluny, al llarg dels darrers mesos Med-Jellyrisk ha provat uns nous prototips de xarxes antimeduses en platges de l'illa de Sicília (Itàlia) i de la d'Eivissa, concretament a cala Vadella. Amb la col·locació d'aquestes xarxes es vol protegir els banyistes de les picades urticants de l'espècie Pelagia noctiluca, la més abundant en aigües de la Costa Brava. Tot i que encara s'ha d'avaluar amb més detall «l'eficàcia i l'impacte ambiental» d'aquests dispositius, «la reacció inicial ha estat positiva», expliquen els responsables de la iniciativa. Les xarxes es continuaran instal·lades els mesos d'estiu.

Projecte transmediterrani

En el projecte Med-Jellyrisk hi participen instituts i universitats d'Espanya, Itàlia, Malta i Tuníssia; entre d'altres eines, Med-Jellyrisk ha posat en marxa el primer mapa col·laboratiu de risc de presència de meduses, que incorpora els avistaments que es fan a les costes del mar Mediterrani.