El programa Salut i Crisi del DipSalut la majoria persones aturades amb fills al seu càrrec, entre el 2014 i el 2016, i preveu ocupar-ne una vuitantena més aquest any. Aquest programa de l'Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona va nèixer el 2013 per ajudar a pal·liar els efectes de la crisi, i des de finals del 2014, a més de la línia d'alimentació, habitatge i ajuda emocional a les famílies, té també un projecte d'ocupació per a usuaris dels serveis socials en que s'han invertit 2,25 milions d'euros.

L'organisme destina una mitjana de 7.450 euros a cada lloc de treball, i el 80% dels diners són per pagar part del sou del treballador, mentre que la resta va a formació i acompanyament, sobretot.

Aquesta ajuda es manté uns mesos i permet a les empreses «agafar confiança i conèixer» els treballadors. El cap de l'Àrea de Polítiques de Promoció de la Salut, Pau Batlle, sosté que un cop es retira l'ajut totes les empreses s'acaben quedant els empleats i que, per tant, els llocs de feina que creen són «estables».

Subratlla que no es tracta de «maquillar les dades d'atur» sinó de trobar llocs de feina «estructurals». «Busquem aquella botiga que necessita un botiguer per quedar-s'hi, res de feines per a tres mesos», defensa.

Batlle apunta, a més, que l'objectiu és afinar molt en el perfil dels beneficiaris i que, per això, s'han posat d'acord les àrees de Serveis Socials i de Promoció Econòmica. «Busquem perfils molt específics, amb altes opcions d'ocupabilitat, manifesta.

És a dir, el programa va adreçat a usuaris que han hagut de recórrer als Serveis Socials «per situacions puntuals» però que tenen moltes opcions d'ensortir-se'n si algun dels membres de la família troba feina. El 75% dels beneficiaris són persones amb fills al càrrec i el 84% estaven a l'atur.

El president de Dipsalut, Josep Maria Corominas, destaca la importància de les accions orientades a crear ocupació remunerada, perquè «donar feina a una persona que està a l'atur ja soluciona bona part dels seus problemes, que no són només econòmics, sinó també psicològics i emocionals».

En aquesta quatre anys, el programa Salut i Crisi, que ajuda a cobrir les necessitats bàsiques als gironines amb risc, ha atès més de 160.000 persones -el 64% en el programa d'aliments- i s'han invertit 7,35 milions d'euros.

Un dels objectius del programa és que cap nen passi gana, i per això es compren aliments i paguen ajuts menjador.

Batlle fa èmfasi en els problemes relacionats amb l'habitatge, una problemàtica que continua latent i que, a més, creix. En quatre anys, el Salut i Crisi ha invertit 811.000 euros a pagar ajudes al lloguer o quotes d'hipoteca i, sobretot, a pagar factures a famílies que pateixen pobresa energètica.

Un altre dels eixos del programa s'enfoca al benestar emocional i familiar, amb accions sobre higiene, roba i calçat, productes de farmàcia o tallers de salut emocional per a famílies en situacions de risc d'exclusió social. En total, des del 2013 s'hi han dedicat 2,6 milions d'euros.