Un de cada quatre metges que treballen a les comarques gironines es jubilarà en els pròxims deu anys. Segons les dades d'un estudi encarregat pel Col·legi de Metges de Girona, en la dècada que ve es retiraran entre un 25% i un 30% dels facultatius de la demarcació -el 36% dels homes i el 20% de les dones-, unes xifres que forcen a pensar en el relleu generacional. Es tracta, però, d'un recanvi que, obligat per les retallades dels darrers anys, s'ha anat traduint en una precarietat que el sector lluita per revertir.

L'estudi radiografia el perfil dels 2.700 facultatius de la demarcació. Són sobretot homes -el 51,6%-, mentre que el 48,4% són dones. Entre els col·legiats menors de 65 anys, però, hi ha una presència més elevada de dones (53,3% respecte al 46,7% d'homes), que a més són notablement més joves, perquè elles tenen una mitjana de 45,2 anys i ells en tenen 55,5.

I és que la piràmide de sexe i edat dels col·legiats, mostra com el 18,5% dels homes està entre els 55 i 59 anys i un 18,4% més en la franja que va dels 60 a 64, mentre que en el cas de les dones, aquests grups d'edat es redueixen fins a representar un 13% i un 7,8%, respectivament.

«En els pròxims anys hi haurà un recanvi de prop d'un terç de la població mèdica, i això es fa en un context de feminització de la professió», indica el doctor Josep Vilaplana, president del Col·legi de Metges de Girona, que apunta que aquesta tendència generarà també fenòmens nous, com un augment de les baixes per maternitat que es produiran en un moment àlgid de la carrera d'aquestes facultatives.

«S'haurà de cobrir el relleu de tots els professionals que es retiren definitivament per l'edat i també aquestes baixes prolongades, i tot això s'ha de fer bé», diu el doctor Vilaplana. En aquest sentit, apunta a la necessitat d'atacar el que defineix com un dels grans problemes dels professionals sanitaris, no només mèdics, a Catalunya: la temporalitat.

Més temporalitat

«Abans de la crisi ja n'hi havia molta i ha anat a més, ha estat l'única manera de tapar les vacants», indica. Recorda que una de les primeres mesures de l'Estat contra la crisi va ser limitar la taxa de reposició de les baixes.

«Primer es cobria una de cada deu jubilacions, després una de cada dos, però la feina s'havia de fer igual i s'han generat molts contractes eventuals que no ho haurien d'haver estat, perquè feien feina estructural, no cobrien coses puntuals sinó que eren necessaris per a l'assistència diària», indica el president dels metges. «En la franja d'entre 30 i 39 ara ens trobem gent que no té una feina fixa tot i fer una tasca estructural, és a dir, que fa falta al sistema per a funcionar», explica.

«Són professionals que no tenen la feina garantida, treballen amb contractes de tres o sis mesos, que més o menys saben que els renovaran, però no hi ha res mai clar o fa temps que són interins i estan pendents d'una plaça, però ningú els assegura que serà seva en propietat, i això genera inestabilitat», remarca.

«A més de la inestabilitat a nivell personal, això fa que el professional no pugui desenvolupar les seves potencialitats i afecta tangencialment l'usuari, perquè el canvi de personal li genera una manca de referents», conclou.

Per intentar assentar la contractació, el Departament de Salut, col·legis i sindicats han consensuat un Pla de garantia de l'estabilitat laboral que no permetrà incrementar sous ni plantilles però proposa mesures «urgents» per millorar la contractació, remarca la conselleria, ja que a principis de l'any passat, un 40% dels treballadors del sector públic de salut tenia un contracte temporal.

«Era un tema tan necessari i tan de sentit comú, que ha estat fàcil que tots ens poséssim d'acord», indica Vilaplana, que també presideix el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.

«En els darrers anys la temporalitat ha anat a l'alça i no ha obeït només a demandes netament assistencials», diu el text acordat entre els agents de l'àmbit sanitari, que assenyala que l'increment de l'eventualitat i de la proliferació de la interinitat de llarga durada són «l'expressió dels efectes d'un context socioeconòmic i normatiu que ha incidit especialment en el sector públic».

Només el 2014, per exemple, els contractes que més van augmentar a la xarxa hospitalària catalana van ser els eventuals (16%), seguits per les suplències (12%), mentre que les vinculacions laborals fixes van caure un 2%.

Entre el 2011 i el 2015, el sector sanitari públic va perdre 2.680 llocs de treball estructural. La destrucció de places, segons les dades de Salut, va començar a revertir-se el 2015, i des de llavors fins ara hi ha 1.542 llocs de treball assistencial més i, en dos anys, s'han guanyat uns 769 llocs estructurals.