La Diputació de Girona prepara les al·legacions contra el contenciós administratiu interposat per l'Exèrcit de Terra contra l'Ajuntament de Llançà arran de l'oposició de la corporació local a unes maniobres militars al terme municipal. Ho avançava el president provincial i alcalde del poble de l'Alt Empordà, Pere Vila, en una entrevista a Empordà TV. Interpel·lat sobre la polèmica, Vila va apuntar que la Diputació defensarà els municipis gironins que s'han oposat oficialment a la presència de soldats als jutjats (els consistoris de Celrà i Riells i Viabrea han aprovat mocions contra les maniobres; a Girona, ERC-MES i la CUP van dur a votació en un ple la proposta, que no obstant això no va prosperar).

De fet, va ser la mateixa administració supramunicipal la que va donar llum verda a la moció «Unes comarques gironines desmilitaritzades» al ple del 20 de setembre de 2016, que va rebre el suport de tots els grups i es va aprovar per unanimitat. Dels 221 municipis que hi ha a la província, «són pocs els que han declarat que no volen que l'Exèrcit hi faci pràctiques», recordava Vila, en aquesta línia, que afegia: «Crec que haurien (les forces armades) de respectar-ho». «N'hi ha molts més -reblava el president provincial- que com que no han dit res es pressuposa que no hi estan en contra». En la mateixa entrevista televisiva el batlle de Llançà va explicar que en una visita recent a Barcelona va transmetre de primera mà el seu posicionament al delegat del Gover espanyol a Catalunya, el gironí Enric Millo.

Territoris desmilitaritzats

El 28 de febrer passat va ser l'última vegada que l'Èxercit va tornar a fer maniobres a Llançà (anteriorment els soldats van trepitjar el terme municipal per fer-hi exercicis militars el dies 6 i 16 d'aquell mateix mes). Hi van participar una desena d'efectius, que van arribar a Llançà a bord d'un vehicle. Aquelles maniobres es desenvolupaven mesos després que l'Ajuntament es declarés oficialment «territori desmilitaritzat».

Uns dies abans, el 21 de febrer d'enguany, un contingent format per una vuitantena de soldats pertanyents al regiment d'infanteria Arapiles 62 de l'aquarterament General Álvarez de Castro de Sant Climent Sescebes es plantava a Celrà i a Girona. Hi arribaven per desenvolupar un exercici d'enduriment, que no té la consideració de maniobres, de manera que es van limitar a marxar pels boscos de les Gavarres, pels voltants del castell de Sant Miquel, del qual els dos municipis en són titulars.

Aleshores, l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, afirmava que els militars, amb la seva presència, trepitjaven «la democràcia». La presència militar al poble del Gironès s'interpretava per l'Ajuntament com una reacció a la moció aprovada pel ple el 8 de novembre de l'any passat a favor del cessament de «maniobres militars» ens «espais que estrictament no ho són». La Xarxa pels Drets Socials en Favor dels Valors de la Pau, l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i la Plataforma Alto el Foc a l'Albera són algunes de les entitats que van donar suport a dues marxes pacificistes que el mateix 21 de febrer van ascendir fins al castell de Sant Miquel per expressar rebuig a la presència de l'exèrcit al massís de les Gavarres.

Riells i Viabrea i Arbúcies, a la comarca de la Selva, i Viladrau, a la d'Osona, són altres municipis gironins que els últims mesos han estat escenari de maniobres militars. Amb més o menys contundència, tots ells han expressat malestar per la presència de soldats.