Mig any de presó per a l'activista que va interrompre una missa a Banyoles

L'Audiència de Girona considera que es va vulnerar el dret de la llibertat religiosa. «Una missa catòlica requereix serenitat i tranquil·litat, incompatibles amb els crits, el llançament d'octavetes o el desplegament d'una pancarta», apunta la sentència

06.05.2017 | 16:55
Roura, en el judici celebrat fa una setmana a l´Audiència.

La secció quarta de l'Audiència de Girona ha condemnat a mig any de presó l'activista que el 9 de febrer del 2014 va interrompre una missa a l'església de Sant Pere de Banyoles, juntament amb altres persones, amb proclames a favor del dret a l'avortament. El tribunal ha imposat aquesta pena al processat, Jaume Roura, per un delicte contra els sentiments religiosos. La sentència ha considerat provat que el dia dels fets, quan ja havia començat la missa de diumenge, entre 10 i 15 persones (inclòs el condemnat) es van aixecar des de diferents punts de l'església i van cridar consignes contra la reforma de la llei de l'avortament, impulsada pel llavors ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón (PP). També que van llançar fulletons i van desplegar una pancarta amb la frase «Fora rosaris dels nostres ovaris».

La resolució judicial ha apuntat que la missa va quedar interrompuda entre dos i tres minuts, mentre va durar la protesta del grup d'activistes. Tot i això, l'Audiència ha remarcat que els manifestats van marxar voluntàriament de l'església i que no van «molestar físicament» els feligresos. Ara bé, la sentència ha afegit: «Una missa catòlica requereix una certa serenitat i tranquil·litat incompatibles amb els crits, el llançament d'octavetes o el desplegament d'una pancarta». Per això, el tribunal ha conclòs que es va vulnerar el dret de la llibertat religiosa. En el judici celebrat fa una setmana, Roura va reconèixer els fets del 2014 i va assegurar que no tenia la impressió que «estigués prohibit» un acte d'aquest tipus. Ara la sentència es pot recórrer al Tribunal Suprem.

Per aquest cas, la fiscalia demanava dos anys de presó per a l'activista perquè valorava que va cometre un delicte contra la llibertat religiosa. En canvi, l'advocat Benet Salellas, que defensa el condemnat, sol·licitava la seva absolució, ja que subratllava que es tractava d'un acte democràtic que es va produir sense cap dany. De fet, per aquesta causa, cinc persones van declarar al jutjat d'instrucció número 2 de Girona el setembre del 2014, tot i que llavors Roura va ser l'únic que va reconèixer la seva participació en l'acció. El jutjat d'instrucció va arxivar la causa, malgrat que la fiscalia va recórrer la decisió i l'Audiència de Girona va reobrir el procediment.


Acte de rebuig a la sentència

Aquesta no és la primera sentència condemnatòria per a Roura, ja que fa nou anys l'Audiència Nacional li va imposar 15 mesos de presó per haver cremat fotos del Rei el 2007 a Girona (la pena va ser substituïda per 2.700 euros de multa). En paral·lel, en un comunicat, el Casal Popular Independentista del Pla de l'Estany ha lamentat la condemna de sis mesos de presó «per protestar contra una llei regressiva que atacava els drets de les dones». També ha titllat l'Estat de «masclista, corrupte, antidemocràtic i de tot menys aconfessional» i ha convocat un acte de rebuig a la sentència per aquest diumenge a dos quarts d'onze del matí a la mateixa església de Sant Pere de Banyoles.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema