La sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) creu necessari crear 49 nous jutjats i places de magistrats en aquesta comunitat, dels quals cinc a les comarques gironines, per complir amb la càrrega de treball que estableixen els estàndards del Consell General del Poder Judicial. Segons fonts jurídiques, en una decisió unànime, la sala de govern del TSJC va acordar el passat 4 d'abril comunicar al CGPJ i al Departament de Justícia la seva estimació de les noves places de jutjats que creu necessàries per ajustar-los a la càrrega de treball que estableix com òptima l'òrgan de govern dels jutges.

L'acord de la sala de govern, que s'ha enviat al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i també al Departament de Justícia, sosté que les necessitats més grans es concentren als jutjats de primera instància, especialment els especialitzats en família, que el TSJC demana crear en les quatre demarcacions catalanes.

En el cas de les comarques gironines, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya demana crear dos jutjats de primera instància -un d'ells de família- i un penal a Girona ciutat, mentre que en aquesta província creu necessaris uns altres dos jutjats, un de primera instància i instrucció a Figueres i un altre de primera instància i instrucció a Sant Feliu de Guíxols.

Fa unes setmanes, el president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba, ja va alertar que el jutjat de família de Girona està al límit del col·lapse i que es viu una situació «insostenible».

A Barcelona ciutat, l'alt tribunal català creu que falten setze nous jutjats, vuit d'ells de primera instància i, d'aquests, un de família i un altre d'incapacitats, que són les jurisdiccions més congestionades a la capital catalana. També reclama el TSJC crear dos jutjats penals, destinats a execució de condemnes, i sis sales socials a Barcelona ciutat, mentre que per a l'Audiència proposa vuit places de magistrats de seccions civils i una per a la secció penal número 21.

A Barcelona província, l'informe del TSJC demana 13 nous jutjats, deu d'ells de primera instància -dos a Badalona, dos a Sabadell, dos a Granollers, dos a Terrassa, un a l'Hospitalet de Llobregat i un a Mataró-, un penal a Terrassa i dos de primera instància i instrucció a Arenys de Mar i Vic.

A la província de Tarragona, l'alt tribunal reclama un jutjat social per a la capital, dos de primera instància -un d'ells de família- i un altre social a Reus i un de primera instància i instrucció a Valls.

Per a Lleida, l'acord de la sala de govern del TSJC proposa un jutjat de primera instància especialitzat en família per a la capital lleidatana, mentre no identifica necessitat d'altres jutjats a la resta de la província.

En el propi Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l'informe aprovat per la sala de govern no aprecia la necessitat de creació de noves places de magistrat, més enllà de les tres que el Consell de Ministres va acordar convocar el mes de març passat per a la secció d'apel·lació penal de l'alt tribunal.

Aquesta segona instància penal del TSJC, de nova creació, s'encarregarà de resoldre les sentències dictades per les audiències provincials. En aquest sentit, la sala de govern considera que les places de la secció d'apel·lació del TSJC hauran de «ser incrementades en la mateixa proporció», una vegada es generalitzi el recurs d'apel·lació contra les sentències dictades per les setze seccions penals de les audiències de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida.

De fet, el Govern s'ha compromès a tornar a avaluar la necessitat de crear més places en les seccions de segona instància penal de nova creació a tot Espanya en un termini de divuit mesos, en funció de les necessitats que generi aquesta nova figura jurisdiccional.