Va començar regentant una tintoreria, però a poc a poc es va submergir en el món de l'esport, concretament, en el de la marxa atlètica. En una entrevista publicada a Los Sitios el 1979, Albert Gurt assegurava que els seus inicis dins d'aquest món havien començat als setze anys, tot i que «al voltant dels onze ja estava entrenant de manera més informal», afegint que «a Figueres vivia molt sol, i que no disposava d'un entrenador personal com podien tenir altres atletes».

Implicat en la ciutat

Quatre títols nacionals i vuit en l'àmbit català, el van convertir en un dels esportistes d'elit de l'època. La seva implicació en el món esportiu de la ciutat el va portar a ser regidor d'aquesta àrea, on va lluitar en tot moment per fer front als problemes de llavors, com per exemple «la falta d'equipaments o bé la creació d'una pista d'atletisme», la qual posteriorment va ser batejada amb el seu mateix nom, l'Estadi d'Atletisme Albert Gurt de Figueres.

La carrera política de Gurt va anar lligada amb la seva militància al grup d'ERC, tot i que ell no tenia «una tendència política concreta». En aquesta mateixa entrevista va defensar fermament que «Espanya estava plenament preparada per una democràcia». També va admetre que el seu polític de referència era en aquell moment Francesc Macià.

A part de política i esport, Gurt tenia molts altres interessos, un d'ells, la cultura. Va ser un gran amant de la música de Lluís Llach, de la interpretació de l'actiu Ingrid Bergman i, fins i tot, del xampany.