vui, 9 de maig, és festa: ho sabien? En l'aniversari de la Declaració Schuman, celebrem la festa oficial de tots a la Unió Europea, i en gaudim 500 milions de persones, una part consistent dels habitants de la terra. Des de Portugal als països bàltics i de Xipre a Irlanda, milers de ciutadans europeus en som protagonistes. Joves o grans; intel·lectuals, artistes o professionals de tota mena; triomfadors o aspirants a certa seguretat,... nosaltres, els qui vivim a Europa, en tenim una gran sort. Ho confirma tanta gent d'arreu que vol venir a viure aquí, que cerquen un entorn sociopolític millor.

Europa és un privilegi, és una marca de dignitat i de possibilitats. No vull pecar d'eurocèntric ni tampoc convertir-me un friki de causes ridícules. Avui em sento feliç de l'esperit europeu que vivim i que oferim a tothom, però també faig una denúncia clara: patim un dèficit educatiu greu en aquest punt, clau per al present i per al futur. I això passa factura, sempre!

Quantes persones no són conscients de la identitat europea, aquí, entre nosaltres? O la redueixen a tenir una moneda com l'euro, algunes directives legals i la facilitat de moviments sense massa fronteres?

Certament, per a alguns, la Unió Europea és ben poc: avantatges per fer turisme, certa unificació de tarifes de Correus o de roaming, i algunes anècdotes per a la conversa entre amics (aquell conegut que ha fet un Erasmus, haver emprat la «tarja sanitària europea» en alguna necessitat, etc.). No n'hi ha prou.

Fixem-nos-hi: els nostres pares -o avis o besavis- vivien en Estats, a Europa mateix, que es feien la guerra, que mostraven enormes diferències en drets i deures, que pensaven egoísticament, que titllaven gratuïtament, i sense compassió, a les sueques o als gavatxos.

Sóc docent i, com els meus col·legues, estic convençut que cal transmetre adequadament als més joves coneixements i actituds, un tresor de «valors» segurs. Per aquesta raó reivindico -amb força d'altres- la necessitat d'incloure en els plans d'estudi actuals, i amb eficàcia operativa, uns ítems que eduquin en qüestions europees. Els populismes, les misèries morals i de convivència, la decadència col·lectiva i personal, solen originar-se en la ignorància. No n'hi ha prou amb bones intencions, convé «saber».

La majoria dels estudiants manifesten dèficits cognoscitius sobre:

a) els valors fundacionals de la Unió europea: consolidar la pau, afavorir la cooperació, garantir la seguretat, promoure la solidaritat econòmica i social...

b) els pares fundadors de l'Europa moderna i la seva història: declaracions, tractats, ampliacions...

c) les institucions de les que ens hem anat dotant, amb les seves limitacions i possibilitats: Consell, Parlament, Comissió, Tribunals, i tantes d'altres, així com els seus mètodes de presa de decisions i d'aplicació de directives.

d) la varietat dels membres i territoris, les nacions i les cultures, i també la multiplicitat en les persones (ciutadà, migrant, refugiat...).

A aquest darrer punt, vinculat a les cultures dins d'Europa, quatre Instituts hi hem dedicat recentment força treball que va culminar el dia 5 a la Jornada acadèmica «Dia d'Europa 2017», centrada en el motto oficial de la Unió: «Units en la diversitat».

Aquests continguts acadèmics -per ara i malauradament- no s'estudien de manera ordenada i consistent en cap moment del currículum escolar.

Per això avui, el dia de la nostra festa, reivindico la necessitat de resoldre-ho, comprometent-nos a incloure'ls explícitament en el pla d'estudis de l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) -per exemple, a quart-, i fer-ne una avaluació i un seguiment atents.

Europa és una pertinença interessada, i també emocional. Això sembla inestable, però -en front de populismes disgregadors i de estatalismes egoistes que enderroquin les llibertats i els valors d'humanitat- tenim l'única solució: l'educació és el camí. Certament, a escoles i instituts, els alumnes creixen en bons sentiments i en tècniques per assolir tantes coses, però han de ser també heralds d'ideals beneficiosos per a tothom: la dignitat o la solidaritat són més que simples «mots», formen un autèntic projecte vital. I Europa el conté, al menys en el seu projecte.

Gràcies a la ment de filòsofs com Leibniz o Kant -i, abans i després, de molts d'altres-, es va difondre que la pau i el benestar, les llibertats i el respecte, podien ser comuns a la nostra vella Europa. Ho van dur a la pràctica Adenauer, De Gasperi, Schuman i més líders, just després de la segona Gran Guerra. No ens n'oblidem: incloem-ho al pla d'estudis educatiu del nostre país.

La Unió Europea -en la seva progressiva implementació- ni ha estat ni és una vel·leïtat de polítics il·lusos, sinó un autèntic projecte de convivència. Ara bé, per fer-lo possible cal comptar amb l'educació.

Bona festa, i per molts d'anys, Europa!