El XIII Congrés del PP gironí previst per a l'11 de juny i on s'havia d'escollir la persona que lideraria el partit ha quedat ajornat després que dijous -últim dia per presentar-se a la precandidatura- ningú registrés els avals. El procés electoral intern quedava, doncs, suspès i el Comitè Organitzador del Congrés (COC) ha de comunicar-ho a la Junta Directiva de Girona, actualment en funcions.

Fins aquesta setmana se sabia que hi hauria una possible candidatura oficialista a l'òrbita de l'actual president del PP gironí i delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, que no ha comunicat si opta a la reelecció o si presenta un candidat alternatiu (com Concepció Veray) i una altra llista que donava suport al diputat al Parlament Sergio Santamaria.

La direcció del PP manté que vol fer de mitjancer entre aquests dos sectors i busca una candidatura conjunta. Per això, davant la manca de consens, dijous va optar per demanar a les dues parts que no presentessin els avals i es donessin més temps per continuar negociant i anar tots a una.

Amb tot, la divisió (i desconfiança) es reflecteix en el fet que dijous, abans de les 6 de la tarda (límit per presentar els avals), a la seu de Girona hi havia Millo, Santamaria i un representant de la direcció de Barcelona, entre altres, segons van informar fonts del PP presents. Els dos sectors suposadament amb els avals a punt, amb una de les parts a punt per si l'altra es presentava a l'últim minut i deixava l'altre sense aspiracions.

Tot plegat es remunta al 26 d'abril en una reunió on es posava en marxa el procés electoral. En la trobada, van explicar les fonts del PP consultades, li haurien preguntat a Millo si es presentaria per tornar a presidir el partit, però no es va definir. La decisió de Millo era important perquè la seva figura és l'única que generaria consens en la família del PP gironí. «Hi havia un pacte tàcit que, si Millo es presentava, tots tancaríem files i el votaríem», explica un càrrec popular, però «no es definia».

Recollida d'avals amb el nom en blanc

Llavors va començar la cerca d'avals. Per un costat, des del sector de Millo van començar a recollir signatures per a ell o per a una altra persona. Les fonts expliquen que l'apartat del nom del precandidat es deixava en blanc i demanaven al militant la signatura per col·locar, a posteriori, el designat. De fet, asseguren que els militants rebien trucades des de la seu del partit, des de l'Ajuntament de Girona i des de la subdelegació del govern espanyol (sobre aquest punt el partit va declinar valorar-ho), a favor del sector de Millo.

Per la seva part, davant la indefinició de Millo, l'altre sector va considerar alternatives (en cas que l'actual president no es presentés) amb la idea d'una nova persona que generés «il·lusió» i portés «renovació». En Santamaria van trobar la persona idònia i van començar a recollir els avals.

De fet, també els recollien en blanc, amb la idea de parlar amb Santamaria perquè veiés que tenia suport, tot i que, si Millo es presentava, li donarien a ell. «O Millo o Santamaria», expliquen. Amb tot, en veure que el delegat del Govern seguia indefinit i creure que la direcció posaria una persona «de palla», van apostar per Santamaria. Li van mostrar els 144 avals recollits (se'n necessiten uns 75 per ser precandidat) i el diputat, davant el nombrós suport, hauria acceptat l'encàrrec i presentar-se.

Cada sector seguia el seu camí. L'opció de Santamaria estava clara però la de Millo era una incògnita mentre s'acostava la data límit. Finalment, la direcció catalana va decidir intervenir i va demanar que ningú presentés els avals per evitar una pugna interna. El sector de Santamaria va acordar «sotmetre's a l'ordre del partit» però desconfiaven que fos una maniobra per presentar, a últim minut, un candidat alternatiu. Dijous, abans de les sis de la tarda, es van presentar a la seu de Girona (hi havia Millo, Santamaria i un representant de la direcció de Barcelona) i van certificar que efectivament el procés electoral quedava suspès.

Per dilluns s'ha acordat una reunió per parlar sobre què ha passat i buscar una sortida que pugui satisfer les parts amb una candidatura de consens i on la família del PP gironí se senti còmode.