Que el compositor i músic Jaume Nunó (1824-1908), autor de l'himne nacional de Mèxic, va néixer al Palmàs de Sant Joan de les Abadesses era un fet «inqüestionable» i així s'havia transmès durant generacions. Els anys 90 va ser adquirida per l'Ajuntament i, després de molts esforços per enderrocar-la i reconstruir-la de forma fidel, va obrir portes de nou el 2010 com un edifici emblemàtic per al poble, on es recorda la figura d'aquest vilatà il·lustre alhora que acull el centre cívic i el casal d'avis. Una investigació iniciada fa un any ha revelat un fet totalment inesperat i ha demostrat que, en realitat, la casa natal del músic es troba uns carrers més avall, al carrer Comamala número 7 i en ple centre del casc antic.

Una fotografia familiar del 1906 on es veu la façana de la casa pairal ha estat la clau en aquest descobriment. «Jo he estat el primer sorprès, ningú s'ho esperava», assegura Marcel Miquel, l'autor de l'estudi que es va presentar ahir.

Però Marcel Miquel no s'ha volgut quedar només amb l'anècdota i ha intentat trobar una explicació a aquesta errada que s'ha mantingut durant dècades. Després de consultar als arxius del poble, està convençut que hi va haver un «cúmul d'errors».

En primer lloc, l'atribució del Palmàs com a casa natal del mestre es remunta als anys 60, quan es va reivindicar la figura de Jaume Nunó i es van impulsar les relacions amb Mèxic. En aquell moment, el carrer s'anomenava carrer del mestre Nonó en record a Josep Nonó, un altre músic compositor santjoaní que va fer carrera a Madrid i va fundar el primer Conservatori de Música. Aquesta informació, però, va passar-se per alt i es va creure que se li havia dedicat al mestre Nunó perquè era on havia nascut. L'Orfeó Català de Mèxic també va col·locar una placa al Palmàs l'any 1969 per indicar on era la casa natal.

L'altre fet que podria haver portat a aquesta falsa creença va ser la semblança entre l'activitat que s'havia fet al Palmàs, que havia acollit un taller tèxtil, i la feina del pare de Nunó, que havia estat paraire. També hi va ajudar que antigament hi hagués hagut un piano i partitures, un material que va pertànyer a un organista del monestir que durant uns anys va viure en aquesta finca. «Tot plegat va fer que es donés per fet que era la casa natal quan no ho era, quan ja no quedava cap familiar directe que ho pogués rebatre», assenyala Marcel Miquel, que ha consultat tota mena de documentació històrica. Com que les escriptures indiquen que mai va ser propietat dels Nonó, es pot afirmar que mai va ser la seva casa pairal.

Jaume Nunó va viure només fins als 9 anys a Sant Joan. Va marxar a Barcelona i Itàlia on va formar-se musicalment. L'any 1851 va viatjar a Cuba com a director de la banda de l'exèrcit de la Reina i va acabar dirigint les bandes militars mexicanes. El santjoaní va participar de forma anònima en un concurs per musicar la lletra que havia escrit Francisco González Bocanegra i que seria l'himne.