Solidaritat, altruisme i sobretot, fidelitat a la seva cita per ajudar a mantenir les reserves de sang que fan falta als hospitals. Són les característiques que uneixen un selecte grup de gironins que, tot i no conèixer-se, tenen molts punts en comú: són vuit persones que han superat les cent donacions de sang i que es prenen el seu gest solidari com una cita a la qual no poden faltar. A tot Catalunya hi ha entorn d'un centenar d'aquests donants «centenaris» -el més correcte, diuen els lingüistes, seria parlar d'«hectodonants»- i la majoria són homes.
Un d'ells és en Jordi Nierga, de Porqueres. Ha superat les 120 donacions i és un dels «pota negra» de la donació, diu de broma, tot i que subratlla que «en cap cas» és un heroi ni s'ha marcat cap meta a aconseguir.
«Per mi la donació és un acte de voluntariat, un acte que fas perquè vols, en un món en què hi ha tantes coses que fas per obligació. És com llegir un llibre, un acte que produeix una satisfacció personal i sempre dic que mentre em trobi bé ho faré», explica en Jordi, que des de fa un temps ha canviat la donació de sang per la de plasma sanguini, el líquid de la sang.
«Em satisfà, tinc la sensació de ser útil, perquè donar sang és donar vida, i a més penso que algun dia algú m'ajudarà a mi si ho necessito», diu.
Va començar a donar sang als 80 i des de llavors, no ha parat de col·laborar amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya. «La primera vegada va ser fa molts anys i hi vaig anar per curiositat. Recordo que davant meu hi havia un home alt i fort que després de donar sang va quedar amb la cara del color del paper de fumar i em va sorprendre, vaig pensar que també em podria passar a mi», recorda.
«Tot va anar bé. Aquell primer dia em van dir que em relaxés, que és important, i que mirés cap a una altra banda i això em va quedar. Encara que ho hagin fet tantes vegades, mai miro l'agulla, i quan em punxen, em ve al cap la mateixa angúnia que t'agafa quan s'enlaira l'avió», confessa.
«El més important és que no s'hi vagi només una vegada», explica, i posa com a exemple, la reacció social que es produeix quan hi ha una tragèdia, com els atemptats de l'11-M a Madrid.
«La clau és no oblidar-ho, marcar un ritme i tenir una certa continuïtat, cadascú modulant-la segons les seves possibilitats. Tan bo és qui hi va dos cops l'any com quatre», remarca.
Donació de plasma
«Jo sempre havia donat sang a Banyoles, però fa uns deu anys, per circumstàncies de la vida, vaig tenir molt de contacte amb l'hospital Trueta, que me l'estimo molt i hi tinc com un sentiment de gratitud, i vaig entrar al programa de donació de plasma i plaquetes, tot i que vaig acabar desistint de les plaquetes perquè tinc un volum plaquetari baix», explica.
Ara passa pel Banc de Sang de l'hospital gironí un cop al mes a fer la plasmafèresi, un procés que dura uns 35 minuts i que amb un sistema de centrífuga, separa les cèl·lules sanguínies i només recull el líquid de la sang, que es fa servir sobretot per fer fàrmacs, els anomenats hemoderivats.
En aquests anys, ha anat gestant una relació forta amb els professionals del Banc del Trueta. «Els estic molt agraït per la professionalitat i qualitat humana que hi he trobat», assegura.
«Donar sang o plasma és senyal de salut, vol dir que estic bé», afirma aquest donant, que mai ha necessitat una transfusió de sang, però sí un familiar, el seu pare.
Assegura que només hi ha dos motius pels quals deixaria de ser donant. El primer, que el metge li recomanés deixar-ho. El segon, que algú posés preu a les donacions, com passa en alguns països.
«Jo dono molta importància a la gratuïtat, i tinc clar que si algú es plantegés remunerar la donació per fer negoci, com als Estats Units, plegaria. No hi entro, per mi és un compromís personal, un acte de voluntariat que fas perquè vols, forma part de la meva manera d'entendre la solidaritat en aquest país», conclou.
