Josep Maria Corominas · Alcalde d'Olot pel PDeCAT

«La societat canvia i, ara, els ciutadans volen ser consultats»

Ja no estarà al capdavant de la llista convergent (ara PDeCAT) a les properes eleccions municipals · L'alcalde d´Olot, Josep Maria Corominas, considera que amb vuit anys al capdavant de l'Ajuntament n'hi ha prou i que s'ha de donar pas a nous polítics

16.05.2017 | 00:35
Josep Maria Corominas encara els 2 anys finals de l´alcaldia

Després de 6 anys a l´alcaldia, el polític encara els darrers dos anys al capdavant de l´Ajuntament d´Olot. Va trencar 12 anys de mandat del PSC en plena crisi econòmica. Ara es troba amb els brots verds de la recuperació econòmica, però en 6 anys la manera de fer política municipal ha canviat.

El Firal, la plaça Major i els camps de futbol base seran el llegat visible del seu mandat. Per fer la plaça Mercat va haver de ­recórrer a la inversió privada, per escollir el projecte del Firal va fer un procés participatiu amb consulta telemàtica inclosa. Són dos exemples del fet que la política municipal ha evolucionat sobre la base d´una crisi econòmica que va mostrar la fragilitat del sistema antic.

Aquest és el primer mandat, en què l´equip de govern ha fet consultes?

El tòpic d´anar a votar cada 4 anys, perquè els polítics facin el que vulguin, no el compartim. Ens agrada que es participi, ens agrada escoltar la gent. Encara que fos un tema de partit teníem el programa Olot Escoltem. Consistia a reunir-nos amb els veïns per parlar de temes de ciutat i escoltar la seva opinió. En aquest cas hi ha hagut la possibilitat de fer votacions de forma electrònica i per això vàrem posar a consulta el tema dels correbous, hem deixat que els ciutadans ens ajudin a prendre la decisió de quin ha estat el projecte del Firal i farem una consulta sobre els pressupostos participatius.

La consulta directa de l´opinió pública és perquè emergeix una societat nova, més implicada?

Jo crec que sí. La societat canvia i són molts els ciutadans que prefereixen que determinades decisions de ciutat se´ls consultin. Els veïns poden tenir una opinió global, però poden pensar de maneres diferents aspectes específics i per tant agraeixen poder expressar la seva opinió. Aquesta és una línia per treballar. Quan mires les xifres de participació dius: «Quant d´esforç i només han anat a votar 2.000 o 3.000 persones». M´agradaria que pogués votar molta més gent. Per això hem incorporat menors a partir de 16 anys i empadronats sense tenir en compte la nacionalitat.

La política municipal dels anys vinents donarà per a més consultes. Queden temes transcendents?

Volem incorporar una dinàmica de participació en el tema dels pressupostos participatius i, per tant, treballem amb la idea que durant el 2017 hi haurà una consulta sobre els pressupostos ­participatius. De moment, no hem pensat en res més que en això.

En temps de consultes què considereu que preocupa més els olotins?

La gent es preocupa pels problemes del seu barri. Les voreres, el local que no tenen. La gent quan parla amb l´ajuntament exposa els problemes de ciutat. Volen tenir tots els serveis que necessiten i sentir-se segurs.

L´associacionisme veïnal és un gran mirall de la societat o només en reflecteix una part?

L´associacionisme no és el 100%, però és molt important. Olot és una ciutat molt diversa amb molta gent compromesa i amb ganes de fer coses. L´important és que hi hagi lloc per la gent que li agraden les papallones, el teatre i l´esport. Tots en la seva diversitat.

Què és el que fa falta a Olot i no hi és?

Ens faltarien 20.000 habitants. Per dimensió de comarca, molts serveis s´han de dimensionar i ens costa trobar-los rendibilitat. Ens falta un cert nivell d´habitants.

Tornem a Olot. A partir del Firal què queda per fer?

Moltes coses. El més senzill és començar pel Nucli Antic. Fins ara li hem donat la volta sobre la base de la plaça Mercat i del Firal. Ara toca la plaça del Carme, ­perquè revisqui i faci reviure tota aquella zona. Això no obstant, fer la plaça del Carme no caurà en aquest mandat. De moment, jo crec que s´ha de parlar amb els propietaris de les cases, perquè facin les rehabilitacions que s´han de fer. Si féssim pisos al centre, ­tindríem una partida important. Hem de continuar la feina al barri de Sant Miquel i hem de continuar fent actuacions que ens situen a Catalunya, com són el festival ­Sismògraf i el Lluèrnia i la fira Orígens.

I el gran repte?

El gran repte que tenim és la ­variant d´Olot. Millorar les ­comunicacions per carretera va lligat a més serveis i més ingressos.

Hi ha moltes queixes per les tancades nocturnes de Bracons?

Estic segur que hauria estat ­millor un túnel desdoblat. Les normes de seguretat d´Europa obliguen les empreses a fer moltes actuacions. Jo estic segur que els túnels han de ser el màxim de ­segurs possibles. Però això es ­podria gestionar d´una altra manera. Els alcaldes demanem a la concessionària que hem d´avisar els cotxes abans perquè si baixes per l´C-17 i els Túnels de Collabós és una alternativa que et representa 10 minuts de cotxe, però que és còmoda i segura.

Ara encara la recta final de dues alcaldies.

Vuit anys d´alcalde hauran estat molt bé. Aspiro que en el projecte que hem dissenyat un equip de gent molt positiu es presenti una oferta als ciutadans i jo m´implicaré el màxim.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Comarques

Efrén Garcia i Cristina Díaz, ahir, a l'Hospici d'Olot.
L'arquitectura que prioritza les persones explicada al «workshop» de RCR

L'arquitectura que prioritza les persones explicada al «workshop» de RCR

Els arquitectes Efrén Garcia Grinda i Cristina Díaz Moreno varen exposar la rehabilitació de...

«Atropellava tot el que podia»

«Atropellava tot el que podia»

Els testimonis asseguren que el conductor de la furgoneta anava fent esses pel carril central de...

Barcelona entra en la nova normalitat

Barcelona entra en la nova normalitat

«No és un atemptat contra Espanya, de cap manera contra Catalunya, el terrorisme islàmic colpeja...

Trump insinua que s´hauria de matar el detingut

Trump insinua que s´hauria de matar el detingut

«Estudieu el que el general nord-americà Pershing feia als terroristes quan els capturava. No va...

Les trucades de Girona al 112 creixen un 11,4% respecte a la primera meitat de 2016

Les trucades de Girona al 112 creixen un 11,4% respecte a la primera meitat de 2016

El telèfon d'emergències ha rebut 60.566 avisos des de les comarques gironines entre gener i juny,...

Els treballadors d´ambulàncies ajornen la vaga en senyal de dol

Els treballadors d´ambulàncies ajornen la vaga en senyal de dol

Els vaguistes han anunciat que prenen aquesta decisió en mostra de respecte cap a les víctimes i...

Enllaços recomanats: Premis cinema