El jutjat de menors de Girona i la fiscalia de menors van rebre com una galleda d'aigua freda les declaracions de fa una setmana i mitja del cap de la Regió Policial de Girona, el comissari Josep Milan. El cap dels Mossos d'Esquadra a la demarcació va exposar que els 15 menors més multireincidents de les comarques gironines acumulaven fins a 128 detencions i va afegir que la policia estava preocupada per aquesta «elevada intensitat» d'actuació, perquè incrementa les estadístiques de delinqüència. Per això, va instar la justícia a moure fitxa. Per la seva part, tant la jutgessa de menors com la fiscal delegada d'aquest àmbit defensen la feina feta i remarquen que la justícia de menors «és ràpida», ja que en cas contrari «no serviria de res».

D'entrada, la magistrada del jutjat de menors de la província de Girona, Montserrat Bastit, apunta que actualment hi ha 24 joves gironins -d'entre 14 i 17 anys- que estan ingressats a un centre de justícia de menors; 21 per sentència i tres com a mesura cautelar. El centre d'internament pot ser de règim tancat, semiobert i obert. Així mateix, explica que 20 altres joves gironins -també de 14 a 17 anys- tenen l'internament suspès a canvi d'estar sota llibertat vigilada i sense cometre cap altre delicte. De fet, la jutgessa i la fiscal delegada de menors de la província de Girona, Montserrat González Balot, asseguren que dels 15 menors multireincidents als quals es referia el comissari dels Mossos, la majoria d'ells estan ingressats a un centre.

En aquest sentit, subratllen que, jurídicament, el terme multireincidència només s'aplica quan una persona acumula, com a mínim, tres sentències fermes per tres delictes del mateix títol del codi penal. També expliquen que, a vegades, els indicis que aporta la policia en els casos dels menors detinguts són insuficients per incoar un procediment o dictar una condemna. «Si es fa una roda de reconeixement i és negativa, el procediment s'arxiva», destaca González, que valora que un menor «no pot quedar ingressat» a un centre de justícia per haver furtat una bicicleta i haver repetit aquest delicte el dia següent, «igual com passaria amb un major d'edat». En canvi, quan el delicte és greu i s'ha utilitzat la violència o la intimidació, «llavors es pot fer un ingrés cautelar del menor», manifesta la fiscal.

Més contundència que en adults

Tot i això, Bastit i González exposen que entre les detencions de menors, la majoria són per un delicte lleu. De fet, la jutgessa i la fiscal coneixen de primera mà la situació dels menors gironins, ja que només hi ha un jutjat de menors a la província i tres fiscals dedicats a aquest àmbit. Els fiscals s'encarreguen de fer la instrucció dels casos -perquè no hi ha jutjat d'instrucció-, mentre que el tribunal de menors funciona com un jutjat penal. En aquesta línia, alerten que la pena que imposa el jutjat de menors sovint és més contundent que la del tribunal penal d'adults. «A vegades, en un delicte greu en el qual s'ha detingut un menor i un major d'edat, el menor ingressa de manera provisional a un centre de justícia i el major queda lliure», afirma González.

«Si un menor necessita un ingrés a un centre, el procediment és més ràpid que en un major d'edat», defensa la fiscal, que afegeix que el jutjat de menors de Girona «va al dia», ja que celebra els judicis quan només han passat dos o tres mesos dels fets. En aquesta línia, la magistrada apunta que abans de dictar l'internament d'un menor a un centre de justícia, «que implica una part negativa», un equip tècnic avalua la situació personal del jove per valorar la possibilitat que hi hagi un canvi de conducta si es manté dins el seu entorn, sota llibertat vigilada. «Un internament vol dir, de mínim, sis mesos», remarca Bastit. Sobre aquesta qüestió, el comissari dels Mossos va assegurar que els menors que estaven interns en centres d'acollida, delinquien aprofitant les sortides o els permisos.

Ara bé, tant la jutgessa com la fiscal expliquen que una cosa és un centre de justícia de menors i una altra un centre d'acollida de nens tutelats per la Generalitat. Per això, puntualitzen que des del 2011 només s'han produït dos «no retorns» de menors que tenien dictat un ingrés al centre de justícia de Girona, de règim obert. Així mateix, calculen que prop de la meitat dels menors gironins condemnats no tornen a delinquir. Davant l'aposta d'endurir les penes que va manifestar el cap dels Mossos a la demarcació, González ho considera «desafortunat». Hi coincideix Bastit, que qualifica de «dures» les penes que actualment s'imposen als menors. «La justícia de menors és per ajudar i reeducar», destaquen la jutgessa i la fiscal, que estan en contacte amb les comissaries gironines dels Mossos.

310 menors condemnats el 2016

Pel que fa al balanç de l'activitat de l'any passat, el jutjat de menors de Girona va incoar 428 casos. Se'n van resoldre 379, dels quals 310 van ser una sentència condemnatòria. Per tant, la magistrada i la fiscal subratllen que el 2016 es va imposar a 310 menors gironins una mesura judicial, com l'internament, la llibertat vigilada, un treball de comunitat o una tasca socioeducativa.