L'estafador ja no truca a la porta ni atura pel carrer aquell a qui vol ensarronar. Ara cada cop més aprofita l'anonimat que li dona Internet i se centra en els comptes bancaris. A les comarques gironines, el 70% de les estafes que es denuncien ja tenen les targetes de crèdit o els pagaments fets a través de webs al darrere. Sovint la quantitat que s'estafa amb aquests sistemes és baixa (compres que no arriben, serveis inexistents) però durant el darrer any els Mossos d'Esquadra han rebut més de 800 denúncies en què aquests enganys superaven els 400 euros. La part fosca d'Internet queda palesa, però, amb uns estafadors que en tan sols un cap de setmana van aconseguir molts diners d'una empresa gironina fent-se passar per una altra firma estrangera amb qui feia negocis. "Les estafes són un tipus delictiu que en època de crisi es disparen", admet el cap de la Regió Policial de Girona, el comissari Josep Milan.

Durant els últims dotze mesos, els Mossos d'Esquadra han rebut 3.796 denúncies per estafa. Són gairebé un 13% més si es comparen amb les que s'havien denunciat un any enrere (quan van ser-ne 3.362). La tipologia d'enganys és diversa, com també ho són les víctimes: des d'ancians que pateixen la visita de falsos revisors del gas o la llum fins a joves que contracten unes vacances per Internet que acaben convertint-se en fum.

La policia ha detectat, però, que hi ha un determinat subtipus que cada cop ha anat més a l'alça. Són aquelles estafes que tenen les targetes de crèdit o les transaccions fetes a través de webs al darrere. "Per exemple, compres fetes a través de pàgines que no ofereixen totes les garanties", precisa Milan. I és que, a vegades, buscar ofertes a través d'Internet, trobar un viatge a preu de saldo o pagar l'entrada per al lloguer d'un pis en una immobiliària virtual acaba sortint car.

De fet, només cal donar un cop d'ull a l'estadística dels mossos per veure'n l'abast. Al llarg del darrer any, set de cada deu estafes que es van denunciar a les comissaries de la demarcació (2.686) eren per aquests motius: targetes de crèdit i Internet. I tot i que dins aquest global també s'hi inclouen sistemes com el de clonar les targetes als caixers, el cert és que "la majoria de les estafes fan referència a mitjans de pagament", admet el comissari Milan.

En un cap de setmana

Sovint, la quantitat que els ensarronadors obtenen de les víctimes és baixa. Però també hi ha altres casos (en concret, 849) en què allò estafat s'enfila fins més amunt dels 400 euros. "Cal estar alerta, perquè se les pensen totes; a través de connexions a Internet poden arribar a simular pàgines web, enviar falsos mails d'entitats bancàries o fer-se passar per altres persones", explica el cap de la Regió Policial.

Això darrer és el que li va passar fa poc a una empresa de la demarcació, un cas que els Mossos d'Esquadra estan investigant. Els estafadors sabien que feia negocis amb una firma estrangera i van suplantar-li la identitat. En un sol cap de setmana, van aconseguir que els hi ingressessin una gran quantitat de diners i després es van fer fonedissos. No va ser fins al dilluns, quan l'empresa gironina va parlar amb l'estrangera -aquest cop, la real- que va adonar-se de l'engany.

Tenir-ho molt clar

Els Mossos d'Esquadra insisteixen que, davant les estafes, cal tenir molt en compte els consells de seguretat. "Abans de pagar o comprar res per Internet, s'ha de tenir molt clar que la pàgina és segura", recorda el comissari Milan. I hi afegeix: "Davant qualsevol dubte, s'ha d'aturar l'operació per evitar que ens estafin".

Les relacionades amb targetes de crèdit i Internet s'han convertit en el gran gruix de les estafes que es cometen a comarques gironines. També, perquè la xarxa és una dificultat afegida a la investigació policial. "Despersonalitza molt aquell qui hi ha darrere", explica el cap de la Regió Policial.

Però d'estafes, n'hi ha de tot tipus. I encara que pugui semblar estrany, encara persisteixen -tot i que menys- aquelles més tradicionals com el tocomoxo, l'estampeta o els bitllets tintats. "No són tan freqüents, però encara es donen casos de persones que entreguen molts diners i acaben trobant-se amb papers sense cap valor", explica Josep Milan.

I amb les estafes, com també passa amb d'altres delictes, també hi ha una xifra d'enganys que es manté oculta. Són aquells que no es denuncien. "Hem de tenir en compte que hi ha gent que no ho fa per vergonya, però d'altres que tampoc denuncien perquè això els suposaria fer aflorar una quantitat de diners que no estaven declarats, i que són els que els han estafat," conclou el comissari.