No tinc cap problema intel·lectual per afegir-me a les declaracions del diputat Jordi Xuclà, fetes a Diari de Girona, favorables que l'actual alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, encapçali la candidatura del PDeCAT en les eleccions municipals de 2019. L'amic Xuclà disposa de més informació i representativitat que jo per expressar una opinió com aquesta. Personalment, m'hi sumo perquè no li sé trobar alternativa que vingui a millorar l'expectativa de vot d'un partit, el seu, que es va engrunant.

Tanmateix, any i escaig després de la fatídica turbulència que va provocar en Carles Puigdemont, en dimitir per anar a fer de president de la Generalitat de Catalunya, observo que l'estigma de no ser «la volguda» per substituir-lo encara persegueix Madrenas. Puc entendre-ho perquè ha de ser molt dur saber pels mitjans de comunicació que el teu cap de llista no et considera capacitada per ser alcaldessa de Girona i, endemés, et munta un inacabable sursum corda d'errors que en la riota de Catalunya es converteixen. Marta Madrenas i el llavors equip de CiU no s'ho mereixien. L' Albert Ballesta, tampoc.

El problema de l'alcaldessa Marta Madrenas segueix anomenant-se Carles Puigdemont. Que no la «veiés» d'alcaldessa s'integra en el passat, tot i que encara l'ombreja, però que el govern de Catalunya no sàpiga estendre taló bancari que hagués evitat l'entrada en liquidació del Parc Científic i Tecnològic de la UdG és per cum laudem en matèria d'ignorància o de ineficàcia que de retruc ha afectat la credibilitat de l'alcaldessa, mentre el rector Sergi Bonet ha volat cap a altres arbres.

Si aquest errada d'estendre xec a favor de qui res no pintava en el concurs de creditors no té nom, tampoc no en té de nom la caixa de trons que Puigdemont li va traspassar a Madrenas en format aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter i concessió d'aparcaments subterranis en caiguda lliure. Tampoc no en tindrà de nom altres dos transferiments que es troben a la recambra: El polvorí de certa concessió administrativa situada prop del Parc del Migdia, la qual fou portada per Zoila Riera (CiU) als tribunals de justícia, guanyant allí una partida que es segueix jugant en segona volta, en la qual tornarà a vèncer si no la retira del tauler, o el presumpte volcà anomenat Temporada Alta que, en cas d'entrar en erupció, pot causar grans estralls, àdhuc emportar-se per davant la mateixa Madrenas, si no s'espavila.

Però la gran assignatura pendent en matèria de governança segueix essent el «nou Trueta». El quid es troba en si es queda en el terme municipal de Girona, enfortint la seva capitalitat, o fuig cap a Salt, com ja va fer l'hospital Santa Caterina. Crec que l'alcaldessa Madrenas, bona persona i diligent gestora, aquí s'equivoca d'interlocutor. Entenc que és un error de principiant oferir uns terrenys -bons, per cert- per la via d'anuncis als mitjans de comunicació i també és un error de novell tenir per interlocutor un conserge amb targeta de presentació de conseller. I com que ara es porta la desmemòria i l'oblit volgut, em permeto la llicència de recordar que l'alcalde Joaquim Nadal tancava els temes «d'estat» del seu municipi amb el president de la Generalitat de Catalunya. Una vegada posats d'acord, el conseller del ram s'encarregava d'executar allò acordat i l'alcalde de vigilar-ho. Girona no és una ciutat de vintena categoria, oi?, com per tractar aquests assumptes amb un manat, ni que sigui d'ERC.

Llavors, benvolguda alcaldessa, perquè pregar a Comím, el conserge, si el que té veritable poder de decisió és l'antic alcalde de Girona? O és que ha arribat a la conclusió que la ciutat de Girona res no en traurà del president Puigdemont i del seu còmic «I Girona, més!»? Si no és així, i crec saber que el president Puigdemont tampoc no vol que sigui així, aleshores, com diria el dibuixant Batllori, cagoencoi, alcaldessa Madrenas!, deixis de fills putatius i vagin a veure el pare de tots ells. Ràpid.