La impossibilitat d'accedir a un habitatge, l'exclusió residencial, no para de créixer a les comarques de Girona, tal com la Fundació SER.GI comprova mitjançant el seu treball al territori i pel que ahir va fer una crida als ajuntaments perquè ampliïn l'oferta de lloguer social. Aquesta mancança, al costat de la precarietat i l'estacionalitat laboral i el fet que la crisi socioeconòmica continua perjudicant les famílies, són les principals preocupacions de l'entitat.
En la presentació del balanç del seu últim any d'activitat, van incidir en la persistència de la crisi en unes famílies sense recursos econòmics per pagar transport o matrícules i per assumir les despeses de la llar. Tal com han fet altres entitats socials gironines, el director tècnic de la Fundació, Lluís Puigdemont, va denunciar que «fins i tot disposar d'un sou no és garantia per poder fer front a les necessitats bàsiques», cosa que l'entitat va alertar que genera «desesperança i desmotivació» en moltes persones que atenen. Per aquest motiu, Puigdemont va opinar que «la recent aprovada Renda Garantida de Ciutadania és una esperança per aquests col·lectius».
«Degoteig incessant»
Pel que fa a l'habitatge, l'organització va explicar que hi ha un «degoteig incessant» de peticions de persones i famílies en risc de perdre la casa; «no s'atura ni dona senyals de remetre a curt termini», va subratllar. La Fundació va advertir del col·lapse dels serveis d'atenció als usuaris i que, davant les limitacions de l'administració, els tècnics d'habitatge es limiten a contenir situacions o a trobar solucions temporals. Pel president de SER.GI, Bru Pellissa, «es podria fer molt més i no es fa, bàsicament és una qüestió d'aposta». Una aposta que va reclamar als ajuntaments, perquè el seu parc social d'habitatge «és del tot insuficient» per cobrir tota la demanda. Pellissa també va alertar de la «bombolla de lloguer» que està apujant preus a ciutats com Girona.
El dret a tempteig i retracte de les administracions, per davant de qualsevol privat, quan un habitatge hipotecat surt a subhasta és una via reivindicada per la Fundació SER.GI. «Amb aquesta pràctica, els ajuntaments podrien comprar molts pisos», va afirmar el president; qui va destacar que hi ha consistoris com Figueres o Salt que s'hi llencen per tenir una borsa d'habitatge social, mentre que d'altres en són més reticents.
Joves d'extrema vulnerabilitat
De tota la població amb què treballa SER.GI, que és la més vulnerable, la Fundació va remarcar l'especial dificultat per trobar feina dels joves d'origen subsaharià, que arriben a Girona per reagrupaments familiars amb moltes mancances formatives, de xarxa social i de llengua.
Puigdemont va explicar que «l'accés dels joves en general al món laboral, i de vegades també a recursos prelaborals, és molt difícil», però «sobretot pels que no poden acreditar l'ESO o tenen un nivell formatiu baix». El director tècnic de l'entitat va fer una crida a «canviar la mirada» cap a aquestes noies i nois; així com també va demanar millorar l'atenció a la diversitat als centres educatius, «per frenar el fracàs i l'abandonament escolar», i «més recursos professionalitzadors per millorar l'ocupabilitat». En conjunt, tal com deixa clar el document presentat ahir, la Fundació treballa amb un perfil de joves «d'extrema vulnerabilitat social».
En relació amb els seus projectes educatius, SER.GI va alertar de la inestabilitat i la precarietat d'un finançament que fa que alguns es matinguin «amb penes i treballs» -va lamentar Pellissa. D'altra banda, i pensant en el futur, l'entitat vol reforçar els cursos on-line que ha afegit als presencials amb l'objectiu de recuperar la seva àrea formativa.
