El ple d’anit va fer l’aprovació final del projecte del Firal, la imposició de contribucions i també va aprovar el plec de les clàusules administratives i tècniques destinat a les empreses que vulguin optar a l’obra. Els tres temes van tenir el vot favorable de PDeCAT, PSC, ERC, OeC i el vot en contra de la CUP. Aprovat el concurs, les empreses poden presentar les ofertes durant 40 dies. El preu de l’obra, establert en 4,1 milions d’euros, fa que s’hi puguin presentar empreses d’àmbit europeu. Això no obstant, l’alcalde, Josep Maria Corominas (PDeCAT), va animar les empreses locals a participar-hi.

La novetat és que les clàusules preveuen proves empíriques. És a dir, els concursants hauran de demostrar amb proves físiques el que expliquen en els documents. És a dir, hauran de demostrar a la pràctica el color final del paviment, entre d’altres coses.

La previsió és que, després de l’adjudicació, l’obra del Firal serà ràpida. A l’inici els treballs estaran a les proximitats del Puig del Roser. Passades les Festes del Tura, la feina estarà a la zona més propera a l’església de Sant Esteve i per les Festes de Nadal treballaran al centre del passeig.

La idea és que, abans de l’estiu del 2018, la part central del passeig estigui acabada i que, per la tardor, puguin donar l’obra per feta i inaugurar el Firal abans del Nadal del 2018.

Quant al compliment del calendari, l’alcalde va preveure: «Patirem». Corominas va definir d’incògnita el que hi ha sota el Firal, tot i que han fet treballs geotècnics.

Pel que fa a les contribucions, la regidora Montserrat Torras (PDeCAT) va explicar que hi havia hagut una al·legació que han estimat en part i que no afecta el projecte.

Mireia Tresserras (CUP) va explicar el vot en contra. Va argumentar que consideren necessària una millora dels serveis subterranis, però va considerar que l’obra de superfície hauria de ser més modesta. També va criticar el deute provocat pel crèdit de 4,5 milions d’euros fet per pagar el Firal. Tresserras va recordar que l’obra del Firal no estava en el programa electoral del seu grup.

Josep Quintana (ERC) es va mostrar molt satisfet del procés participatiu i Xavier Garcia (OeC) va justificar l’obra per la necessitat de posar el subsòl en condicions.

L’alcalde va tancar el debat sobre la base d’explicar que van fer el crèdit quan havien aconseguit amortitzar una gran part del deute i que en conseqüència el crèdit, ara, no els fa anar malament.

Consultori de Sant Miquel

El ple va aprovar per unanimitat la modificació del POUM que ha de permetre la compra de la parcel·la on faran el nou Centre d’Assistència Primària de Sant Miquel.

El regidor Josep Gelis (PDeCAT) va explicar que en el termini de poques setmanes faran efectiva la compra dels terrenys. Gelis va valorar que, a més de millorar l’assistència mèdica, la compra permetrà esponjar una zona de la ciutat que està sotmesa a una gran pressió urbanística.

Pel que fa a temes urbanístics, també van aprovar una modifcació del POUM a Batet per fer el nou dipòsit d’aigua i van fer una modificació del Pla Especial de Masies i Cases Rurals. Sobre el dipòsit de Batet, l’alcalde va destacar la necessitat de la infraestructura.El ciutadà ocult

Jaume Saura i Estapa, representant de la Sindicatura de Greuges de Catalunya, va informar el ple sobre les atencions fetes per la sindicatura el 2016 i el 2017 a Olot. Va indicar que la major part de les queixes rebudes eren per temes socials. Com a novetat, va explicar que la Sindicatura és responsable del control de l’aplicació de la Llei de Transparència a les Administracions. Saura va descobrir que a través del sistema del ciutadà ocult havien controlat l’Ajuntament d’Olot.

És a dir, un agent de la sindicatura va demanar documentació a l’Ajuntament d’Olot sense identificar-se i no li van donar en el termini establert per la llei. Saura va dir: «Vàrem haver d’insistir».

L’alcalde va respondre que ja li estava bé l’estirada d’orelles i que intentarien millorar. En el torn de debat, Olot en Comú i ERC van lloar la feina de la sindicatura.

Mireia Tresserras (CUP) va recordar que havien demanat a la Sindicatura que comprovés si els empleats municipals informen de l’existència del síndic com a instrument de reclamació.