A les beceroles de l'estiu de 1968, poc després que esclatés el Maig francès i quan els pantalons de campana i les grenyes eren tendència, la Guàrdia Civil va enxampar, a l'Escala, la versió cañí, la parella de malfactors per antonomàsia, els facinerosos ianquis més benerats: Antoni Moreno Batista, àlies el Mulato, i Luisa Jodorovich. «Una espectacular persecució», amb trets i tot, va acabar amb el Seat 1.500 en què anaven els fugitius aturat bruscament al mig de la carretera, segons recollia l'edició de Los Sitios de 7 de juliol d'aquell any. Luisa, «el Mulato» i dos indesitjables més, Eugenio Amaya i Rosa Salgueró, acabaven d'escriure el primer capítol d'una història delictiva gairebé interminable protagonitzada pel clan de clans a casa nostra: els Jodorovich. Van començar a provocar estralls fa gairebé mig segle i ningú no dona per desactivada del tot la d'antuvi batejada com «la banda dels quatre» però que, en realitat, va arribar a a estar integrada per un centenar de membres de les famílies Jodorovich, Alunda, Cuenca, Moreno i Estajanovich, entre d'altres.
Van començar assaltant turistes estrangers a la Costa Brava: entre d'altres pobles, a banda de l'Escala, a Sant Pere Pescador, l'Estartit, Pals, Palafrugell, Calonge, Platja d'Aro i Blanes. Ho feien a bord de cotxes de gran cilindrada (BMW, Mazda, Volkswagen, Alfa Romeo, Porsche...); intimidaven les víctimes i els robaven tot el que duien al damunt. El clan va fer anar de corcoll la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, fins al punt que només el 1990 van perpetrar més de seixanta atracaments. Eren, en paraules del governador civil de Girona del 1985 al 1996, Pere Navarro, «delinqüents senyors» de Barcelona; allà hi tenien propietats i terrenys i el refugi, sobretot als barris del Camp de la Bota, a Barcelona, i de la Mina, a Sant Adrià del Besós, on localitzar-los era missió impossible. També s'amagaven ocasionalment a Font de la Pólvora, a Girona.
Amb els anys, els Jodorovich van passar de ser bandolers de carretera violents i altament efectius a traficants de droga i d'armes a l'engròs: el febrer de 2016 els Mossos d'Esquadra irrompien en 27 domicilis de la Mina i detenien Antonio Montero Jodorovich -fill de l'últim patriarca conegut de l'estirp, Aquilino Montero Jodorovich- en qualitat de proveïdor d'estupefaents. L'operació Titán , que va arribar a mobilitzar fins a 1.300 agents, va tenir en l'assalt policial al «supermercat de la droga» que els Jodorovich gestionaven a la Mina un dels moments culminants, la tardor de 2015, amb 83 detencions i 71 escorcolls. El 20 de juny de 2012, l'Audiència de Barcelona condemnava 17 membres del clan a 180 anys de presó per tràfic de cocaïna; uns mesos després el Tribunal Suprem revocava la sentència i absolia nou membres de la banda, entre els quals s'hi comptava el patriarca Aquilino.
La mort d'Edgar W. Fowler
La tarda del 20 d'abril de 1986 Edgar William Fowler, britànic establert a Catalunya, es dutxava al seu xalet de la urbanització Santa Caterina de Torroella de Montgrí. Estava sol; la seva esposa, Andrey, havia anat a trucar des d'una cabina. En sortir del bany, Fowler va trobar-se dos lladres dins de casa. Un d'ells li va etzibar sis ganivetades que van resultar mortals. Va ser el crim que va posar el cognom Jodorovich en boca de tothom. Al novembre d'aquell any, un jutjat de la Bisbal processava quatre persones com a presumptes autors dels fets, una de les quals era Magdalena Jodorovich Stanovich, nascuda a Girona, de nacionalitat iugoslava i germana de Luisa, la matriarca de la nissaga. El tribunal la va condemnar a 28 anys per un delicte de robatori amb homicidi. Tot i que no van comparèixer al judici, Francisco López Pérez, José María López García i Ana Alunda Jodorovich, filla de Magdalena, van participar en el crim.
Tampoc va assitir a la vista un pèrit de la defensa, el psiquiatre barceloní Luis Miguel Álvarez Carmona. A la pregunta formulada per telèfon per Diari de Girona tot just fa uns dies sobre si recorda com era Magdalena, Álvarez Carmona respon amb una evasiva: «Uf. Han passat molts anys. No me'n recordo. Afirmar el contrari seria mentir». Les forces i cossos de seguretat consideraven aquesta Jodorovich com una delinqüent «especialment violenta».
Fugida en cotxe patrulla
En una ocasió Magdalena va arribar a fugir de la policia al volant d'un cotxe patrulla. Va succeir a l'Escala, un diumenge de novembre de 1984: ella i altres Jodorovich deambulaven per una urbanització del poble. L'avís d'una veïna va posar en guàrdia la policia, que va acudir-hi. En veure els agents, el BMW en què viatjaven els sospitosos va fugir a tota velocitat. Aprofitant uns instants de confusió, Magdalena va posar-se al volant del cotxe patrulla i va escapar. Els policies la van seguir. La dona no va parar fins que un tret disparat per un dels agents va rebentar-li una roda del darrere.
L'estiu del 89 Pere Navarro encara dirigia el Govern Civil de Girona («recordo els Jodorovich, és clar que sí... Però de detalls no en puc donar massa, fa molt de temps», comenta). De juliol a agost d'aquell any la banda va cometre dotze atracaments a la província. No delinquien, però, cada dia: els «enemics públics número u» de l'època feien «festa» els dimecres i els diumenges. Tenien llicència per descansar.
L'adéu de la matriarca: Luisa Jodorovich reposa al cementiri de Montjuïc
Rebeca Carranco informava en l'edició de El País del 13 de maig passat sobre l'enterrament, en un mausuleu del cementiri de Montjuïc, a Barcelona, de Luisa Jodorovich, la matriarca, que al desembre hauria complert 81 anys. Va néixer al barri de Sants l'any 1936. Filla de Mateo, fugit de Romania, i d'Ana, hongaresa, es va casar amb Antonio Montero Batista amb només 13 anys.
En l'últim episodi de la llarga sèrie delictiva familiar, escrit el febrer de l'any passat, els Mossos detenien a la Mina un nét de Luisa, que l'any 2006, explicava en el llibre Por qué dejé la delincuencia (Acidalia) que Déu l'havia ajudat a sortir del mal camí. La primera imatge de Luisa Jodorovich va ser publicada per Los Sitios l'any 1968: «Esta silueta corresponde a Luisa Jodorovich, que junto a otros tres gitanos fue detenida en la Escala, acusada de importantes robos». «He sigut rica, immensament rica, però els diners aconseguits fent el mal no condueixen a la felicitat», explicava.
