Els ensenyem a tenir la no-necessitat de fumar, a que sàpiguen que ganes de fumar en tindran sempre, però que la necessitat es pot controlar; no per tenir-ne ganes vas a buscar tabac. Al final, fumar és sempre una decisió personal», explica la infermera Isabel Bentué, coordinadora de les sessions grupals de deshabituació tabàquica que es fan als centres d'atenció primària de Girona.

Aquestes sessions en grups de fins a quinze persones duren una hora i s'allarguen unes sis setmanes. Dels 200 usuaris que han participat en aquestes sessions als quatre CAP de la ciutat de Girona en els darrers tres anys, més de la meitat han abandonat l'hàbit abans de la darrera setmana, mentre que a la resta se'ls recomana seguir treballant amb la infermera referent al seu centre.

El principal objectiu dels grups és ajudar els assistents a diferenciar entre la necessitat i les ganes de fumar, donant-los eines per controlar-se quan senten el desig d'encendre una cigarreta. «El millor és ignorar el tabac, no pensar-hi ni per bé ni per malament», apunta Bentué, i per això una de les recomanacions és canviar les rutines que s'associen al tabac, per «desautomatitzar-les».

Cada setmana la sessió comença amb una petita introducció sobre temes com què és el tabac, els beneficis de deixar-lo, com treballar els canvis o la síndrome d'abstinència, i després els participants interactuen entre ells.

«Normalment la primera setmana no deixem que es marquin cap objectiu concret, però els ajudem a treballar el canvi d'hàbits i arriba un moment, que sol ser cap a la tercera sessió, que ells mateixos se senten còmodes per marcar-se un dia en què fumaran l'última cigarreta», explica.

Aquesta és la tercera vegada que el grup es reuneix al CAP de Montilivi de Girona. Després de fer-los una cooximetria i mostrar-los tractaments que els poden ajudar a abandonar el tabac -xiclets, pegats o un fàrmac que tanca els captadors de nicotina-, treballen les emocions amb un joc.

Cada participant del grup escriu en un petit paper les pors que li genera deixar el tabac i les introdueix en un globus. Després de jugar-hi una estona, cadascú en fa explotar un i respon al paper que s'hi troba, ajudant el company que l'ha escrit a superar els seus temors. Dels globus d'aquesta sessió en surten temes com la por a recaure o a passar neguit.

Cadascun dels integrants del grup exposa com li ha anat la setmana i detalla els trucs que ha anat aplicant per reduir o suprimir el consum de tabac.

Un d'ells és en Pere, que ha fumat més de dues dècades i ara fa el seu primer intent per deixar-ho. «Abans de venir fumava més d'un paquet de cigarretes al dia i amb els canvis que he fet ho he baixat a més de la meitat», explica, i posa com a exemple que ha deixat de fumar tan bon punt s'aixecava i ha reduït les cigarretes durant la jornada laboral. «Costa, però estic animat. Ara cada cop que encenc un cigarret penso que faig mal fet», bromeja en Pere, que ha coincidit al grup amb companys de feina i es burxen per veure qui ho deixa abans.

Per a la Montse també és la primera vegada que prova d'abandonar el tabac. «Vaig començar als 16 anys i havia arribat a fumar dos paquets diaris, he trigat a posar-m'hi, però estic aconseguint que un paquet em duri tres dies», explica, i destaca la importància de trencar les rutines de fumadora.

Amb la missió d'escriure una carta de comiat al tabac i fumar-se l'última cigarreta com a deures per la setmana que ve s'acaba la sessió, que els membres del grup acomiaden sempre al crit d'«Endavant gent sense fum!».