Pis universitari per a gironins amb síndrome de Down o discapacitat intel·lectual lleu

La Universitat de Girona i la Fundació Astrid 21 treballen en la vuitena edició del projecte «Pis amic», amb el qual conviuen estudiants i persones amb discapacitat psíquica · L'objectiu del programa és afavorir l'emancipació i l'autonomia del col·lectiu

02.06.2017 | 07:11
Companys de pis, a la residència d´estudiants de Montilivi, en una edició anterior del projecte.

La Universitat de Girona i la Fundació Astrid 21 tanquen el setè curs del «Pis amic», un projecte pioner a les universitats de l'Estat en el que estudiants i persones amb discapacitat intel·lectual o síndrome de Down comparteixen habitatge. L'objectiu és ajudar aquests últims a assolir autonomia, tot oferint-los un pont per, si ho desitgen, fer el pas cap a una vida independent.

La col·laboració entre la UdG, la residència universitària Campus Montilivi de RESA i l'entitat privada sense ànim de lucre especialitzada en gironins amb discapacitat psíquica o síndrome de Down va començar el 2010. Ara han obert la vuitena convocatòria de Beques Pis Amic, per al curs 2017-2018, que subvencionen l'habitatge i ofereixen sis crèdits d'activitats solidàries. Es poden demanar fins al 25 de setembre.

Amb feina i ganes de viure sols

La coordinadora del projecte a la Fundació Astrid 21, Brígida Raset, va detallar que el programa està obert a majors de 18 anys amb una discapacitat lleu o moderada, que treballen en una empresa ordinària o s'estan formant en un curs ocupacional i tenen ganes de viure soles. Fins ara, per la residència d'estudiants hi han passat joves de Girona, Sils, Riudarenes, Celrà, Bescanó, Banyoles, Palafrugell, Bordils, Sant Jordi Desvalls, Breda i Medinyà. Pel que fa a l'edat, tenen entre 18 i 33 anys, amb una mitjana de 20 a 25.

Com que tots treballen, Raset va destacar que saben com desplaçar-se, gestionar horaris i assumir responsabilitats. Amb el «Pis amic», explica que es tracta de «potenciar habilitats quotidianes i l'autoestima, perquè la resolució de conflictes els aporta una gran confiança en ells mateixos». Pel que fa a les famílies, tot i que encaren el projecte amb pors i reticències, apunta que «els pares valoren coses que es pensaven que no aconseguirien».

Des de fa dos cursos, les estades són de 4 mesos i mig, allargant el trimestre amb què es va iniciar. Quan se supera aquest període, cada persona escull si vol tornar a casa o espera a tenir els recursos necessaris per independitzar-se. «L'important és que sàpiguen què significa emancipar-se i puguin decidir», afirma Brígida Raset.

De la seva banda, la delegada del rector per a persones amb discapacitat a la UdG, Montse Castro, va dir que el projecte «vol trencar el clixé que les persones amb discapacitat intel·lectual no poden viure soles o no poden conviure amb persones que no tinguin discapacitat»; i va remarcar que «per als universitaris és una experiència solidària i de vida única». Si primer s'hi van sumar estudiants de la Facultat d'Educació i Psicologia, després se n'hi van incorporar d'Infermeria, Llengua i literatura catalanes, Filosofia, Disseny i Desenvolupament de videojocs, enginyeries i del màster en Business innovation and tecnology management.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema