En el supòsit que es produís alguna «contingència» a la torre de control de l'Aeroport de Girona-Costa Brava, algun problema tècnic que la deixés fora de servei, per exemple, tot continuaria igual, ningú seria presa del pànic: des de l'octubre de 2014 Enaire, la societat pública que s'encarrega de la gestió i del control del trànsit aeri, així com de les xarxes de comunicació, navegació i vigilància, té instal·lat un prototip de «torre de control remot» fabricat per l'empresa tecnològica Indra que permet fer aterrar i enlairar avions des de la distància. És el primer aeroport d'Espanya que ha provat aquesta tecnologia, que ja apliquen, per exemple, a l'aeroport d'Örnsköldsvik, a Suècia. I ho ha fet en el marc del programa europeu Single European Sky ATM Research (SESAR, Projecte de Cel Únic Europeu, en català).

Unes càmeres col·locades estratègicament a la torre de Vilobí d'Onyar permeten tenir una perspectiva molt real de la pista, a través d'unes pantalles gegants que permeten als controladors poder operar amb les mateixes garanties que ho fan des del seu lloc de feina habitual.

Fonts d'Enaire han explicat a Diari de Girona que el primer exercici de «validació» d'aquest prototip es va fer el maig del 2015, amb l'objectiu de comprovar que «la infraestructura bàsica» funcionava correctament. Uns mesos més tard, el novembre d'aquell mateix any, avions que van aterrar a Vilobí van ser controlats des d'una «sala allunyada de la torre, situada a l'edifici de serveis de l'aeroport». Des d'Enaire asseguren que, tot i que es van identificar «árees de millora addicionals» en aquest sistema innovador, les «funcions bàsiques provades» es van «confirmar viables per al seu objectiu»; és a dir, la prova va ser satisfactòria. I per què Girona? «Per la idoneïtat» i «pel volum de trànsit en el moment de l'exercici». En aquest context, el gestor espanyol de navegació aèria precisa que, tant la instal·lació de les càmeres com les proves pilot es van dur a terme «sense interferir el servei de control aeri».

Una opció a llarg termini

El control remot del trànsit aeri és una de les propostes incloses en el programa SESAR, una tecnologia que Aena, el gestor aeroportuari espanyol, encara no contempla com una opció a curt termini però que, com evidencia la prova pilot efectuada a Girona, sí que estudia. La gestió de la navegació a distància, d'entrada, està pensada per a aeroports petits i mitjans, segons s'assenyala en el programa SESAR. Les operacions d'Örnsköldsvik, un aeroport amb poc trànsit, per exemple, són controlades des del centre de Sundsvall, situat a 150 quilòmetres de distància, i això no ha estat impediment perquè l'aeròdrom hagi obtingut la certificació completa de l'Autoritat d'Aviació sueca. La tecnologia de les torres de control remot permetria, també, dirigir les operacions de diversos aeroports des d'un mateix punt.

Enaire és una empresa pública que depèn del Ministeri de Foment i que gestiona, des de cinc centres d'operacions, 22 torres que controlen l'espai aeria espanyol, per on hi són transportats 230 milions de persones l'any.

De la seva banda, Indra és una «empresa global» de consultoria i tecnologia que desenvolupa una oferta de «solucions pròpies i de serveis avançats» i «d'alt valor afegit en tecnologia», que permeten a les empreses «resoldre els seus assumptes més crítics i millorar els seus processos, eficiència, rendibilitat i diferenciació». Indra abarca camps com la defensa i la seguretat; el transport i el trànsit; l'energia, la indústria i les telecomunicacions, entre d'altres. El 2016 va facturar 2.709 milions d'euros; amb una plantilla de més de 34.000 treballadors opera a 140 països d'arreu del planeta.