El jutjat penal número 2 de Girona ha absolt la doctora de l'hospital de Palamós acusada d'homicidi imprudent per la mort d'un pacient l'any 2011. La jutgessa ha considerat que la metgessa va fer un diagnòstic diferencial i que quan va atendre el malalt, aquest no presentava un dolor toràcic. L'home va morir per una dissecció aòrtica i l'acusació particular -exercida per la família del pacient- va denunciar la doctora per no haver diagnosticat a temps la patologia.

La sentència del tribunal ha valorat que el 26 de juny del 2011, quan la metgessa acusada va atendre el malalt, aquest tenia una pressió arterial de «nivells normals». Ha afegit que llavors no es parlava d'un dolor toràcic i que va ser el 28 de juny quan es va fer constar que l'home patia un dolor en aquesta localització. Per això, ha apuntat que la situació del 26 de juny «no s'ajusta a la descripció del dolor» que s'associa a una dissecció, segons l'informe pericial de l'acusació.

En aquest sentit, la jutgessa ha remarcat que amb l'estat que presentava el pacient, quan va atendre'l la doctora acusada, «era raonable descartar un diagnòstic de dissecció d'aorta», ja que l'home no tenia «gran part dels símptomes propis» d'aquesta patologia. Sobre el fet que el malalt va arribar a l'hospital de Palamós derivat del CAP de Palafrugell, on li havien administrat un analgèsic, la sentència ha subratllat que encara que l'estat del pacient variés -pels efectes de la medicació- «difícilment» es podia assolir una conclusió diagnòstica «quan la simptomatologia és confusa i canviant».

D'aquesta manera, la resolució judicial ha expressat que la metgessa acusada va fer un diagnòstic diferencial perquè va analitzar els símptomes que presentava el malalt i va descartar patologies greus. Tot i que ha admès que el diagnòstic que va fer la doctora va ser d'epigastràlgia, ha afegit que això «no és motiu suficient per inferir una falta de diligència en la conducta professional» de la processada, ja que es tracta d'un diagnòstic «habitual a urgències».

Així mateix, la sentència ha considerat que no es pot acreditar que l'acusada reconegués la germana del pacient ni que la relacionés amb ell. La raó és que anteriorment la família havia portat la mateixa metgessa als tribunals -que també va quedar absolta- per la mort d'un altre germà (que, a més, va patir una altra anomalia cardíaca).

La jutgessa ha conclòs que encara que existís «un error de diagnòstic, la prova practicada no permet establir la necessària relació de causalitat» entre un possible comportament negligent per part de la doctora i el resultat del malalt. Per tant, ha resolt que la metgessa ha de quedar absolta del delicte d'homicidi imprudent per negligència mèdica. L'acusació particular demanava una condemna de tres anys de presó i de cinc anys d'inhabilitació per a la doctora. La sentència no és ferma i es pot recórrer.