Prou. No hi haurà més banderes blaves a les platges de Begur, almenys mentre duri el mandat de l'alcalde actual, Joan Manuel Loureiro. Com ja van fer Roses i l'Escala fa uns anys, el municipi baixempordanès es rebel·la contra els criteris que Asociación de Educación Ambiental y del Consumidor (Adeac), una entitat privada amb seu a Madrid, aplica per concedir aquests distintius internacionals de qualitat de les platges, clubs nàutics i ports esportius, els quals, a parer de Loureiro, no deixen de ser «una marca publicitària», perquè les auditories són «inexistents».
Aquest estiu onejaran 28 banderes blaves en platges de la Costa Brava, dues menys que l'any passat; han caigut de la llista, precisament, les platges d'Aiguablava i sa Riera, a Begur. «A Aiguablava aquest any no en tenim perquè hi ha una rampa d'accés a la platja que no compleix [els requisits fixats per Adeac]; però l'any passat, quan ens la van donar, també hi era», es queixava l'alcalde, ahir, en declaracions a Catalunya Ràdio. Davant d'això, Loureiro confirmava que les platges de Begur no en tornaran a tenir.
La decisió de l'Ajuntament begurenc va en la línia de la que van prendre, ja fa uns anys, Roses i l'Escala. Càrles Pàramo, regidor i, aquests dies, alcalde accidental del municipi del Cap de Creus, assenyala que les banderes blaves «no són garantira de res». Més encara, afegeix: «és un sistema obsolet, que en un principi va anar molt bé i va suposar un esperonament, però avui dia nosaltres portem a terme auditories de les nostres platges dia a dia». De fet, Roses va renunciar a aquests distintius quan Pàramo era alcalde del municipi, per passar a adoptar els certificats europeus EMAS i ISO 1400. De la seva banda, el president d'Adeac, José Ramón Sánchez Moro, defensa que els criteris de concessió de les banderes són ben clars: «Com que la distinció no es ven, tampoc no es compra; qui vulgui que hi participi i qui no vulgui, que no ho faci». En aquesta línia, Sánchez Moro nega que els distintius s'obtinguin a través d'aportacions a Adeac: «No anem demanant que ens les comprin. Segons l'entitat, hi ha 800 candidatures arreu d'Espanya, que es divideixen entre un centenar de ports esportius i platges de 250 ciutats i municipis.
Alcaldes «incòmodes»
Sánchez Moro, d'altra banda, veu «lògic» que hi hagi «sis o dotze alcaldes» que «se sentin incòmodes» perquè Adeac els hagi retirat el distintiu. «En un principi era un privilegi tenir-lo i ara és una desgràcia perdre'l», declara Sánchez Moro, que defensa que amb els anys la dificultat per obtenir la bandera augmenta perquè els criteris s'endureixen.
«Se li ha donta tanta fama que sembla que si no tens bandera blava no has fet bé les coses i, de fet, vam rebre algunes crítiques quan hi van renunciar», explicava Estanis Puig, que era alcalde de l'Escala quan el municipi va prescindir del segell, en l'edició de Diari de Girona del 9 de maig de 2016. «La realitat és que no és més que aparador i, com que tots els ajuntaments hi són, sembla que també hi has des ser», afegia. L'Escala, com Roses, va canviar les banderes d'Adeac pels certificats europeus EMAS i ISO 1400.
Adeac està integrada en una altra entitat internacional que es diu FEE (Foundation for Environmental Education). Entre els criteris exigits per a l'obtenció de la bandera blava hi figura er exemple, que la platja o port només ha de tenir un punt de mostratge per a l'anàlisi de les aigües. Però no només això, sinó que la qualitat de l'aigua es controla «regularment» -en paraules d'Adeac-, cosa que significa cada trenta dies com a màxim. Per tant, amb un sol punt de mostreig i amb l'aigua revisada una vegada al mes n'hi ha prou per obtenir el segell.
Papereres i educació ambiental
A banda, hi ha d'haver nombre suficient de papereres i contenidors, ja que la platja ha d'estar «neta». No s'especifica si la netedat de la sorra es comprovarà també un cop al mes en un sol punt de la platja, o se seguirà algun altre sistema. Per la resta, res de nou: hi ha d'haver socorristes, panells informatius, lavabos, accessos i, això sí, l'Ajuntament ha de demostrar que s'hi ofereixen almenys cinc activitats d'informació i d'educació ambiental. La polèmica va esclatar amb força l'estiu de 2016 a les Illes Balears; el govern autonòmic va acusar Adeac de retirar banderes en pobles per tenir quotes pendents de pagar.
