A la Catedral la Missa Major de Catedral Corpus ja havia començat, mentre que a la plaça dels Apòstols els nervis eren presents. Després de 444 anys, l'Àliga tornaria a ballar dins del temple de la ciutat i es notava la pressió entre els membres de la Fal·lera Gironina. A més, les altres imatges de la cultura popular de la ciutat (els gegants i els capgrossos) també tornarien a participar en la celebració de Corpus. «El Bisbe ens ha volgut saludar personalment» comentaven els membres de la colla mentre intentaven passar l'estona i superar la calor. Feia sis mesos que el campaner de la Catedral havia contactat per primer cop amb la Fal·lera Gironina i, per fi, havia arribat l'estrena de la «Dansa solemne».

Tot i la relativa calma que proporcionava haver-ho assajat durant tant de temps hi havia una persona que estava especialment nerviosa: Bernat Grau. Ell és el «ballador» oficial de l'Àliga de Girona i, a més, també ha sigut el creador de la coreografia que s'hi estrenava. En tractar-se d'un ball que no estava documentat, la creació del ball va partir pràcticament de zero: «Jo ja tenia la música, que va compondre exclusivament l'Ivó Jordà, i a partir d'aquí vaig començar a crear a partir de recerca de l'arxiu i passos del ballet o d'altres danses», explicava el jove de 23 anys.

Amb el final de la missa, el so d'un tambor va ressonar per tota la Catedral i, al seu ritme, van començar a entrar tots els símbols de la ciutat. Però els ulls es van desviar ràpidament cap al passadís central, on hi havia l'Àliga que avançava fins a l'altar major. El silenci d'expectació que es va crear només el va trencar el so de la banda de la Fal·lera, que va significar l'inici del ball. Durant l'estona que va durar la «Dansa solemne», el ballador va captivar tothom i va simular que era fàcil suportar els 45 kg que portava a sobre. La música encara ressonava a la nau quan uns tímids aplaudiments van voler mostrar la seva satisfacció amb el que acabaven de viure.

Després d'això, l'atenció es va traslladar a les escales de la Catedral, per on van baixar les imatges festives: l'Àliga i els Capgrossos abans que els gegants, que ho feien per primer cop a la història. El seguici el tancaven el bisbe Francesc i la resta de sacerdots presents a la missa, que portaven la Custòdia del Corpus (que conté el símbol esfèric del cos de Crist).

Seguidament, la Processó es va dirigir cap a Sant Feliu, seguint un camí que estava decorat amb unes catifes de flors fetes per diverses confraries de la ciutat. Com és tradició, aquestes obres havien estat construïdes aquell mateix dia per guarnir els carrers per on passa la Processó. I si la sortida del sol marcava l'inici de la creació d'aquestes obres, la seva posta també va marcar el seu final. Una vida molt curta que, tot i així, converteix les catifes en peces d'art d'efímer que pocs tenen el plaer de contemplar.