Els bancs amb pisos buits no els cedeixen per al lloguer social i les administracions pràcticament no utilitzen l'avantatge que els dona la Llei de tempteig i retracte per comprar habitatges provinents de desnonaments i cancel·lacions de deute, tal com la Taula del Tercer Sector Social va denunciar ahir. D'aquests pisos, 9 de cada 10 acaben en mans privades i només el 10% dels 47.000 que hi ha al registre de la Generalitat s'han cedit temporalment per a usos socials.

Un informe elaborat per la Fundació Hàbitat 3 mostra aquesta realitat i alerta que les entitats necessiten 816 pisos de manera immediata per cobrir urgències socials, 87 d'ells a les comarques gironines; i sobretot a Girona, Figueres, Lloret i Castelló d'Empúries. Alhora, posa de manifest que, des que la llei va entrar en vigor el maig de 2015, entre el Govern, els ajuntaments i les organitzacions socials només s'han comprat 819 habitatges -562, 234 i 23, respectivament-; enfront dels 4.811 que s'han quedat al mercat privat.

El president de la fundació gironina SER.GI, Lluís Puigdemont, va participar en el debat posterior a la presentació de l'informe Els habitatges buits dels bancs. Una oportunitat perduda per ampliar el parc de lloguer social?, una anàlisi que es basa en informació de la Generalitat i de les més de 3.000 entitats que formen la Taula del Tercer Sector. Puigdemont va recordar que la Llei de tempteig només té vigència fins al 2020, per la qual cosa va advertir que «ja han passat dos anys i no s'ha aprofitat massa l'oportunitat de comprar».

El director de SER.GI va subratllar que «les entitats no tenim diners, i no es tracta només de comprar perquè els pisos solen necessitar reformes». En la seva opinió, «el 2011 s'hauria d'haver dit als bancs rescatats que cedissin els pisos buits per al lloguer social, però no es va fer». Puigdemont va defensar la correcció de la llei, perquè dona la primera opció de compra als consistoris i al tercer sector, però va lamentar que «si no ho fan, hi van els especuladors». Pel que fa als municipis gironins, va contrastar ajuntaments com Figueres partidaris de crear les seves borses de lloguer amb d'altres com Girona que en són contraris. Des del seu punt de vista, la donació de 30.000 ? a fons perdut per habitatge de la Diputació de Barcelona és un model a seguir.

En aquest sentit, l'informe proposa crear un fons comú d'inversió social, públic i privat, per comprar habitatge. Com també reclamen suport públic per facilitar la compra i reforçar els sistemes d'ajuts al lloguer, a la rehabilització i a les entitats socials. Segons l'estudi, una subvenció a aquestes organitzacions pel 30% del preu de l'habitatge, afegida al dret de tempteig, permetria augmentar l'oferta de lloguer social un 130% de mitjana. Un tant per cent que situen en el 775% a Salt, el 300% a Blanes o el 275% a Palafrugell.