El segrest de la marededéu de Núria la nit del 8 al 9 de juliol de 1967 per part d'un grup de joves antifranquistes va ser un episodi històric que, cinc dècades després, encara compta amb moltes ombres. Qui hi havia darrere aquells fets i com ho van fer per agafar la talla romànica i retornar-la quatre anys després sense que ningú els descobrís són algunes de les preguntes que els impulsors del documental El segrest de Núria, de Zeba Produccions, han aconseguit respondre. El producte audiovisual, una coproducció de TVC, s'estrenarà aquest 8 de juliol al Canal 33.

Després de localitzar una part dels protagonistes i buscar la documentació que hi havia, han pogut treure a la llum molts detalls d'aquell episodi que també han recollit en un llibre, Mossèn, ens han pres la Marededéu!

El director del documental, Eduard Miguel, assegura que estan molt satisfets del resultat perquè ha servit per homenatjar aquelles persones anònimes que van fer possible que aquell «segrest» fos tot un èxit. «Partíem d'una coneixença del 20% i hem tret a la llum un 85% del que va passar realment», confessa. Recorda que fins fa poc encara hi havia gent de la zona que recordava els fets com un acte vandàlic i un «sacrilegi» tal com va explicar-ho el franquisme i ho va recollir la premsa en aquell moment. Segons Miguel, era necessari explicar què havia succeït realment.

El «segrest» de la verge va ser un sabotatge contra el règim franquista que tenia previst celebrar la coronació de la marededéu al mateix santuari quatre dies després. Els fets s'emmarcaven en la campanya «Volem bisbes catalans» que exigia tres condicions: el nomenament de bisbes catalans, la dimissió de l'arquebisbe de Barcelona i el retorn de l'abat Escarré exiliat dos anys abans.

En algun moment van pensar que el documental no podria tirar endavant. «Ha sigut molt difícil contactar amb els protagonistes perquè encara hi ha un pacte de silenci, de no voler explicar res», explica el director. I amb això no hi comptaven. De fet, s'imaginaven que el seu punt de partida, Nemesi Solà, la persona amb qui van mantenir més contacte, els permetria estirar el fil i continuar les investigacions, però no va ser així. Nemesi va ser un dels organitzadors però no va pujar al santuari de Núria per endur-se l'estàtua. I no va voler revelar cap nom.

Després de mesos d'investigació i de comprovar dades i llistes de noms, els impulsors del documental juntament amb Rosa Anna Felip i amb Manuel Castellet, que va ser president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), van descobrir dos dels quatre nois que van pujar al santuari. Un d'ells, Xavier Margais, que, des de Mallorca, va accedir a parlar a càmera. I el segon, Ton Ribas, que es va oposar a ser gravat. Va morir poc abans que acabessin el documental.

A dia d'avui, es manté en secret el nom dels dos escoltes que també van pujar i que van fer les tasques de vigilància. Amb qui sí que van poder parlar va ser amb Enric Lahoz, que l'any 1967 era vicari de Ribes de Freser i organista de Núria. El règim franquista i la Guàrdia Civil el van acusar d'haver robat la marededéu tot i que en realitat no hi havia tingut res a veure. Va ser processat però finalment el cas es va sobreseure per falta de proves.

Un altre aspecte que revelen per primer cop és el retorn de la verge el 28 de gener de 1972, més de quatre anys després i quan ja s'havia complert el que exigien al manifest. Els encarregats van ser l'advocat Josep Benet i la seva esposa, Florència Ventura, actualment vídua, que els va explicar com van entregar la imatge al secretari del bisbe d'Urgell a tocar de Montserrat i també com, al cap de poques hores, era retornada al santuari de Núria. Segons Miguel, «era un moment molt delicat, si la policia arriba a enxampar el capellà retornant-la, hauria estat el principal sospitós d'haver-la segrestat».

El Dominical de Diari de Girona també publicarà diumenge vinent un ampli reportatge sobre el robatori i el retorn de la verge del santuari de Núria.