Els vents de l'Est guanyen intensitat a l'aeroport de Girona-Costa Brava. Els provoca la línia aèria de baix cost Pobeda Airlines, la «Ryanair» russa que va aterrar a Vilobí d'Onyar el juny de 2016. Obria, llavors, un vol regular amb Moscou, la capital de l'imperi que governa amb mà de ferro Vladimir Putin. Amb la vista posada al 2018, Pobeda (en català, «Victòria») Airlines planeja establir dues connexions setmanals amb Sant Petersburg i reforçar la ruta a Moscou, que passarà de tenir tres serveis setmanals a quatre. Operativa des del desembre de 2014, Pobeda va transportar 4,3 milions de passatgers l'any passat.
En una visita recent a Girona, el director comercial de la companyia, Rinat Asmatullov, va pronosticar un creixement del baix cost made in Russia. I en els plans d'expansió de la línia aèria propietat d'Aeroflot hi entra Girona: Pobeda, però, no es resigna només a dur turistes russos a la Costa Brava (el 90% dels passatgers que transporta són d'aquell país), sinó que compta amb fer créixer el nombre de gironins (i catalans) que es desplacen al país eslau.
En aquesta línia, Asmatullov presumia de la sèrie de connexions que, des de Vilobí i prèvia escala a Moscou, la línia aèria ofereix a vuit capitals russes (el 2018 n'hi haurà cinc de noves, també a d'altres països que havien format part de l'URSS); «si algú vol anar va veure ossos a Sibèria», exposava a tall d'exemple, Pobeda ho fa possible. Kazan, Samara i Volgograd (destinacions domèstiques); Gyumri (Armènia) i Almati (el Kazakhstan) són les destinacions que Pobeda obrirà l'any que ve. Tres hores i mitja d'avió fins a Moscou des de Girona i, d'allà, als confins del planeta.
Sugrut, la destinació més freda possible
El febrer de 1918, en plena Revolució Russa, el termòmetre es va desplomar fins als -55,2 graus centígrads. La prova més irrefutable que Sugrut, fundada el 1594 pel tsar Teodor I, es troba a la gèlida Sibèria. Amb una economia centrada en la producció de petroli i de gas natural, és una de les destinacions que disposa de connexió aèria low cost amb Moscou.
Krasnoiarsk, la capital dels cosacs siberians del segle XIX
Krasnoiarsk, creuada pels rius Katxa i Ienissei, té un milió d'habitants, i va ser la capital dels cosacs siberians el segle XIX. L'arribada del tren transiberià l'any 1895, combinada amb el descobriment de jaciments d'or, va disparar el creixement econòmic de la ciutat. En la Segona Guerra Mundial es va convertir en un centre industrial potent i, finalitzat el conflicte bèl·lic, la metal·lurgia es va convertir en la principal activitat econòmica local. Sota el govern d'Stalin Krasnoiarsk va acollir diversos gulag (camps de treballs forçosos).
Perm, la ciutat que va inspirar els «còctels Molotov»
Entre els anys 1940 i 1957 va ser batejada amb el nom de Molotov en honor a Viatxeslav Mólotov (1890-1986), destacat polític i diplomàtic rus. I, sí, aquesta ciutat és la que dona nom al «còctel Molotov», tres mesos després de l'inici de la Segona Guerra Mundial, Rússia va atacar Finlàndia; en una de les batalles, els finlandesos van ser bombardejats pels russos amb artefactes incendiaris. Perm és la ciutat més industrialitzada de la regió que delimita el riu Kama; posseeix jaciments minerals importants i una vida cultural intensa, amb teatres, museus, un planetari, una orquestra filharmònica i un teatre de l'òpera.
Iekaterinburg, una parada destacada en la ruta del tren Transiberià
És la capital del districte federal dels Urals i un important centre administratiu, cultural, científic i industrial. Compta amb una seu de l'Acadèmia de les Ciències de Rússia i constitueix una parada destacada del Transiberià.
Gyumri, a tocar de Turquia, és la segona ciutat d'Armènia
A diferència de les ciutats anteriors, Gyumri no es troba en territori rus, sinó a Armènia. És la segona ciutat del país i es troba molt a prop de la frontera amb Turquia. El 1988 un terratrèmol va devastar Gyumri i va provocar 15.000 víctimes mortals. Agermanada amb la ciutat argentina de Córdoba, a l'hivern hi fa molt fred, amb temperatures que poden arribar als -15 graus centígrads.
Almati, una ciutat que té vincles amb Barcelona
Almati és la capital d'una regió coneguda per l'abundància de pomes silvestres. És un centre financer i de negocis en ple creixement que acull Kazakhfilm Studios, una de les grans productores del Kazakhstan. Està agermanada amb Barcelona.
