«Adéu arbre que ha estat tallat a dos metres i mig d'alçada, al final del carrer Mossèn Cinto Verdaguer de Ripoll. L'arbre va ser preservat d'una tala prèvia quan es va instal·lar el pont que comunica el carrer amb l'aparcament de can Guetes, a inici de segle XXI. Llavors no es va tallar però ara ha acabat seccionat a mig tronc.
La regidora de barris de l'Ajuntament de Ripoll, Fina Guix, explica que van ser els veïns d'aquell sector qui es van queixar de la perillositat de l'alçada que havia arribat a tenir el pollancre. Els dies que el vent era més fort del compte alguns havien expressat el seu temor al moviment de l'arbre i el risc que acabés caient. Per això l'Ajuntament va encarregar un informe als serveis de jardineria de la Fundació MAP. Guix explica que les conclusions recomanaven tallar l'arbre per «seguretat», i així s'ha acabat executant. La dissecció la va realitzar una empresa d'Olot, que va ser qui va acabar presentant el pressupost més baix.
La mateixa Fina Guix explica que es tractava d'un exemplar «centenari i molt maco», el tronc del qual ara serà utilitzat per realitzar-hi una actuació cultural, depenent de la regidoria de l'Ajuntament en aquest àmbit.
En un sentit similar pensen els ripollesos que han deixat flors sobre les arrels de l'arbre sacrificat. La diferència és que ells creuen que no caldria haver-lo tallat, i han iniciat diferents accions a les xarxes socials per mostrar la seva contrarietat amb el sacrifici d'un arbre singular.
El pollancre ja forma part dels records del municipi, de tota l'època posterior a la riuada de 1940 quan aquella raconada es va convertir en un passeig i aparcament on els arbres van jugar la funció d'ombra primaveral i estiuenca.
