El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, anunciava ahir el que les plataformes de defensa del Ter consideren una victòria; la reducció d'un 50% de les extraccions del riu Ter cap a Barcelona. Rull va assegurar que l'acord permet enfilar el camí «per posar fi amb una situació injusta», que durant anys ha suposat un «greuge» per la Conca del Ter.

El pacte es va tancar ahir al matí en l'anomenada Taula del Ter, un organisme creat l'any 2016 per consensuar mesures sostenibles al voltant del cabal del riu. L'acord s'oficialitzarà el pròxim 2 d'agost amb la signatura del President de la Generalitat, Carles Puigdemont, en un acte a Girona.

Foto de família del conseller de Territori, Josep Rull, amb els ajuntaments i entitats que formen part de la Taula del Ter

Han calgut més d'una desena de reunions de treball al llarg dels darrers vuit mesos per arribar al consens entre la Generalitat, els ajuntaments, els regants i els ecologistes.

Tres escenaris

L'acord consensuat contempla tres fases. La primera fase (2018-2023), que s'aplicarà a partir de 2018, preveu reduir la derivació d'aigua del Ter, fixant una mitjana plurianual de 140 hectòmetres cúbics (hm3/any). Aquesta mesura es vol portar a terme incrementant l'aprofitament d'aigua del riu Llobregat, potenciant l'ús de plantes dessalinitzadores i millorant les potabilitzadores del sistema Ter-Llobregat, per tal de fer més eficient el subministrament d'aigua, del qual se'n beneficiem gairebé cinc milions d'habitants. Actualment el volum anual màxim d'aigua està quantificat en 166 hm3/any. En aquesta etapa també es preveu l'ampliació de la planta dessalinitzadora de Tordera, ubicada a Blanes, que un cop sanejada podrà produir fins a 80 hm3 anuals. Paral·lelament, també, s'invertiran prop de 23 milions d'euros a la conca del Ter entre 2017 i 2022 en millores de sanejament.

Dessaladora de la Tordera

La segona fase de l'acord és un període de cinc anys (2023-2027) que estableix reduir la mitjana plurianual de 140 a 90 hm3 anuals. Per fer-ho s'invertiran 39 milions d'euros en noves instal·lacions de recàrrega i recuperació d'aqüífers, millores en els ecosistemes fluvials, la recuperació de l'aqüífer del baix Ter i el potenciament de la reutilització a les comarques gironines. El Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de la conca del riu Ter, previst per l'any 2024, definirà la implantació completa dels cabals previstos.

La darrera fase es contempla a partir de l'any 2028, on hi ha prevista una revisió de les directrius d'explotació i s'estableix la transferència d'aigua del Ter a Barcelona en un màxim anual del 30% del volum total d'embassament al riu.

La Taula del Ter que ha consensuat l'acord està integrada per la Generalitat, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), l'Ajuntament de Girona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el Consorci de la Costa Brava, el Consorci del Ter, la Junta Central d'Usuaris d'Aigües del Baix Ter, el Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis, el Grup de Defensa del Ter i la plataforma d'organitzacions de la societat civil Aigua és Vida.

La «generositat» de les parts

Josep Rull, va posar en relleu que l'acord de divendres s'ha assolit gràcies «a la generositat» de totes les parts. «Els punts de partida eren molt diferents i estaven molt allunyats, però s'ha aconseguit posar fi a una situació incomprensible, injusta per al territori i que suposava un greuge per a la conca del Ter», va subratllar. «S'ha fet possible compatibilitzar la solidaritat del Ter cap a Barcelona amb la garantia que el riu tingui allò que és un dret: uns cabals de manteniment dignes», va afirmar el conseller.

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas,, va subratllar que «el més important» de l'acord és que «no és un brindis al sol» -perquè s'hi recullen les actuacions i les inversions a dur a terme-. «S'ha convertit en una qüestió de país», va afirmar.

El Ter al seu pas pel Pasteral

Per la seva banda, Pau Masramon, Portaveu de la plataforma 'Aigua és Vida', assegurava que és un «èxit» d'acord perquè «no satisfà massa a ningú», Masramon posava en relleu que «per primera vegada hem vist un exercici de democràcia participativa», això, segons el portaveu de la plataforma és un premi als «deu anys de lluita i vuit mesos de negociacions». Però assegura que «hem de continuar vigilant el riu Ter», ja que, en el primer període de cinc anys, fins al 2018, continuaran com «fins ara» però amb una «petita millora».

El vicepresident de Medi Ambient de l'àrea metropolitana, Eloi Badia, va posar en relleu que l'acord de la Taula del Ter «és un pacte de país, perquè afecta més de 5 milions de persones que beuen l'aigua del riu». «Allò que també havíem d'entendre, i fer entendre a la regió metropolitana, és que un millor Ter també implica un millor Llobregat, un millor Besòs i un millor Tordera».

Quim Roca, President del Consorci del Ter, també mostrava la seva satisfacció: «estem molt satisfets perquè, després de tants mesos de sessions finalment hem arribat a un acord». Roca va destacar les «tres victòries» resultants de l'acord: el retorn del cabal del Ter, la creació de la Taula de l'Aigua, una comissió de seguiment programada per l'any 2018, formada per representants de l'ACA del territori, que «garantirà l'abast d'aigua a tot Catalunya», amb dues reunions anuals per avaluar i verificar el compliment dels acords. Finalment, les inversions que recuperarà el Consorci del Ter, que es traduiran en «cinc milions d'euros per millorar la connectivitat del Ter».

Nova Llei

El Govern tramitarà aquest acord donant-li el rang de Llei, i, proposarà al Parlament la substitució de la Llei del Ter de 1959, que encara és vigent. L'acord reafirma que la Taula Nacional de l'Aigua ha de garantir que un horitzó de deu anys el transvasament cap a les Comarques de Barcelona no sigui superior a 50 hm3/anuals, però estableix la solidaritat del riu Ter, que continua essent bàsica per al subministrament d'aigua.