La recerca en salut a les comarques gironines mou 3,6 milions d'euros a l'any

Entre 2014 i 2015, l'Idibgi ha gairebé triplicat la captació de fons competitius i ha incrementat un 25% el nombre d'assaigs clínics en marxa

17.07.2017 | 07:33
Laboratori de l´Idibgi en una imatge d´arxiu

La recerca en salut va moure més de 3,6 milions d'euros a les comarques gironines l'any 2015. La dada representa un increment dels recursos de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi) de més del 80% respecte dels de l'any 2014, segons les dades recollides per la Central de Resultats de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalu-nya (AQuAS), que analitza els recursos, la transferència i la producció científica dels centres i instituts participats per la Generalitat entre el 2014 i el 2015.

En aquests dos anys, les tres branques de finançament de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona han crescut, però la que més s'ha incrementat és la dels fons competitius, és a dir, els que s'obtenen quan els investigadors es presenten a una convocatòria amb un projecte i es disputen la partida econòmica amb altres participants. Entre 2014 i 2015 aquests fons s'han gairebé triplicat, passant dels 708.643 euros a 2.055.014; fet que suposa un augment del 190%, el més destacat dels centres d'investigació sanitària recollits per l'informe.

El director de l'Idibgi, el doctor Jordi Barretina, destaca la progressió de l'Idibgi, ja que «de mica en mica anem sent més competitius». Apunta, però, que les principals vies de finançament són les convocatòries d'ens com la Generalitat o l'Estat, i que el centre encara té marge de millora en la captació de fons europeus. «En el proper informe, que recollirà les dades del 2016, es veurà un increment dels projectes europeus, però tenim feina per millorar la internacionalització», apunta.

Segons l'informe, l'aportació de la Generalitat a l'institut que aixopluga la recerca d'institucions com l'hospital Josep Trueta de Girona, el Santa Caterina de Salt o l'ICO ha crescut un 11% –de 450.000 euros el 2014 a 500.000 el 2015–, però es manté entre els instituts amb la partida més baixa, juntament amb l'IRB Lleida.

Pel que fa als fons no competitius –que inclou partides públiques directes, donacions de mecenes o empreses i el finançament d'assajos clínics–, han registrat un increment del 31%, passant dels 806.846 euros del 2014 als 1.055.902 del 2015. Aquesta és una línia de finançament que l'Idibgi està treballant per engreixar, amb iniciatives com els Amics de l'Idibgi, que pretén captar fons privats per promoure i millorar la recerca en l'àmbit gironí.

Un 25% més d'assaigs clínics

L'informe destaca l'increment del nombre d'assajos clínics vius a Girona. El 2015 eren 218, un 25% més que els 175 de l'any anterior.

«No podem ser totalment dependents d'aquesta via de finançament, perquè fluctua i hem de diversificar apostant pels fons competitius internacionals i la implicació de la societat a través de la filantropia i el mecenatge, però l'informe demostra que la tendència pel que fa als assaigs clínics és positiva, i és una bona notícia que nosaltres, a través del Trueta –que és on es fan els assajos– siguem atractius per a la recerca clínica», diu Barretina.

Pel que fa als dotze grans grups de malalties que protagonitzen els assaigs clínics de Girona, destaca amb diferència el càncer, que també és predominant al conjunt dels centres i instituts que fan recerca a Catalunya. A continuació vindrien les malalties del sistema nerviós, un camp que l'Idibgi lidera a Catalunya segons l'informe; les malalties del sistema circulatori i les endocrines.

Pel que fa a la producció científica en forma de publicacions, destaca també el pes de la cirurgia i l'endocrinologia i metabolisme.

«La cirurgia és un tema transversal que afecta molts camps i que potser la gent no associa a la recerca, però s'hi treballa molt», destaca el doctor Barretina, que assenyala que el fet que a Girona els científics treballin prop dels hospitals i, per tant, dels pacients, permet aprofundir en aspectes que milloren la pràctica clínica. «Quan pensem en cirurgia i algunes altres disciplines sovint només pensem en la part mèdica, la clínica, però també tenen un component de recerca important per millorar l'assistència», assenyala el responsable de l'Idibgi.

Per cada euro invertit en investigació a Catalunya se'n capten 4

La recerca en ciències de la salut realitzada als centres de recerca biomèdica i instituts d'investigació sanitària de Catalunya va moure més de 500 milions d'euros en dos anys, d'acord amb les dades dels exercicis 2014 i 2015, dels quals 300 van correspondre a aquesta darrera anualitat.

Durant el 2015, la Generalitat va atorgar per subvenció directa al conjunt de centres i instituts un total de 60,2 milions d'euros, un 3,5% més que l'any 2014, mentre que la capacitat global de les institucions estudiades per captar recursos competitius va augmentar un 26% i la de recursos no competitius un 10%.

El director de l'Idibgi, el doctor Jordi Barretina | Foto: Marc Martí

Les xifres totals indiquen que per cada euro que la Generalitat inverteix en els centres i instituts, aquests van tenir la capacitat i suficiència de captar quatre euros mitjançant fons competitius i no competitius, mig punt més que l'any 2014.
Els resultats de l'informe mostren que els centres de recerca són més dependents de l'assignació pública de la Generalitat que els instituts, atès que aquells disposen de més oportunitats d'obtenir fons no competitius com per exemple mitjançant la realització d'assajos clínics.

Barretina apunta que, malgrat que és difícil de quantificar l'impacte de la recerca perquè sovint els resultats que s'obtenen són a llarg termini, la investigació gironina surt ben parada de l'informe, que és una bona eina per fer comparacions tant amb la resta d'institucions del sector com «per avaluar on som i cap a on volem anar».

«Estem bastant ben posicionats en el context relatiu. Cada centre té les seves singularitats, nosaltres som fora l'àrea metropolitana de Barcelona i això té avantatges i incovenients, potser el finançament estructural que ve directe de la Generalitat és menor que el d'altres centres, però tenim una organització ben construïda perquè som l'únic paraigua de la recerca biomèdica de la província i això ens dona oportunitats a nivell de funcionament i de tipus de projecte, el que fa que la nostra recerca en conjunt sigui singular i diferent i que pugui complementar la que fan altres centres ben equipats i finançats a Barcelona», assenyala Jordi Barretina, que lidera l'institut des de principis d'aquest any.

«Tenim oportunitats per desenvolupar, però dins dels recursos que tenim, que podrien ser més, es fa una bona feina», assenyala el responsable de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Comarques

Representants dels integrants de la xarxa.
Una vintena d'institucions i entitats gironines s'alien en la lluita contra el tabac

Una vintena d'institucions i entitats gironines s'alien en la lluita contra el tabac

Hospitals, entitats i col·legis professionals treballaran per reduir l'exposició al fum, prevenir...

Els tres llocs que desapareixeran del litoral gironí pel canvi climàtic

Els tres llocs que desapareixeran del litoral gironí pel canvi climàtic

La pujada del nivell del mar derivat de l'augment de les temperatures amenaça d'inundar part de la...

«Ens diuen que ho estem fent bé però alhora és un repte i una responsabilitat»

«Ens diuen que ho estem fent bé però alhora és un repte i una responsabilitat»

El Castell Peralada Restaurant ha obert portes l'endemà que la guia Michelin els hagi atorgat la...

RoboCAT, el campionat de robòtica «low cost» i lliure de Catalunya

RoboCAT, el campionat de robòtica «low cost» i lliure de Catalunya

El RoboCAT aspira que la tercera edició, que disputarà la final a l'escola Els...

L´ocupació hotelera a Girona cau un 8,8% a l´octubre

L´ocupació hotelera a Girona cau un 8,8% a l´octubre

Tot i el descens, les comarques gironines registren el tercer millor mes d'octubre de la història

El PDeCAT d´Olot decideix governar sol, després d´haver fet fora el PSC

El PDeCAT d´Olot decideix governar sol, després d´haver fet fora el PSC

Josep Berga, Josep Gelis i Jordi Alcalde es queden part de les regidories del Partit dels...

Enllaços recomanats: Premis cinema