La societat catalana «malbarata» el temps i, si això continua, «no tenim futur». La sentència, dura, la pronunciava, ahir, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al palau de la plaça Sant Jaume de Barcelona, que va acollir la signatura d'un nou Pacte Nacional: el de la Reforma Horària El subscriuen, a banda del Govern, 110 entitats (sindicats, patronals, fundacions, associacions de veïns, de pares i mares, universitats, col·legis professionals, etc.) i es fixa el 2025 com el termini per aplicar mesures a la feina, a l'escola, al comerç, al transport públic i en el sector de la cultura i l'oci, per racionalitzar els horaris i fomentar hàbits saludables, amb un objectiu triple: millorar la productivitat; guanyar salut i escampar felicitat. No hi donen suport, però, els partits de l'oposició, ni PSC, ni CSQP, ni Cs, ni el PP, que critiquen la inconcreció d'un acord, que queda «lluny de les expectatives dels ciutadans», segons recollia l'àgencia ACN.

Al Palau de la Generalitat hi havia representació de la província: la regidora de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Girona, que compta amb una vintena d'empreses adherides; també dona suport al pacte la UdG. Fabian Mohedano, un dels impulsors de la Iniciativa per a la Reforma Horària, assenyalava que tan bon punt les mesures proposades rebin la partida pressupostària del Govern els ciutadans aniran notant els canvis; de la seva banda, el secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, apressava l'administració a donar exemple i a aplicar la reorganització dels horaris amb la màxima immediatesa. A parer seu, la reforma s'ha de traduir en una millora de la «qualitat del treball» i en una reducció de la precarietat.

La perspectiva gironina

Ara fa un any, a Girona, naixia la Xarxa per a la Reforma Horària, una iniciativa que ja compta amb l'adhesió de 20 empreses i que constitueix una plataforma d'«intercanvi d'experiències» per fomentar «bones pràctiques» en l'àmbit laboral, explicava, ahir, en declaracions a Diari de Girona, el consultor i psicòleg organitzacional Xavier Peralta. A curt termini, l'objectiu de la Xarxa Gironina passa per arribar a 30 empreses adherides -aviat se n'hi sumaran dues més-, que treballaran plegades per anar tancant el «cercle virtuós», en paraules de Peralta: «dinar quan toca, sortir abans de la feina, disposar de més temps lliure i descansar millor». Una nova manera d'organitzar el temps que ha de derivar en una «millora de la salut i de la qualitat de vida», assenyala aquest expert.

Això no obstant, i a pesar de l'acord solemne d'ahir, Peralta adverteix que l'assoliment dels objectius fixats per al 2025 no serà una tasca senzilla, sobretot en l'àmbit de les empreses, massa partidàries a casa nostra, encara, del «presencialisme». A Girona, i per extensió a Catalunya, assenyala, es «premia més passar hores al lloc de treball que l'obtenció dels resultats», una tendència que «serà molt difícil de canviar». En aquest context, Peralta admet que molts empresaris responen amb una pregunta quans se'ls planteja la possibilitat de flexibilitzar els sistemes d'organització del treball: «Com controlo la meva gent si no venen a l'empresa?».

«Un pas més enllà»

Sigui com sigui, al llarg dels propers anys toca «fer un pas més i anar una mica més enllà» en l'aposta per racionalitzar els horaris; en aquest sentit, Xavier Peralta proposa legislar en aquells àmbits que depenen de les administracions (horaris comercials, que no són competència de la Generalitat sinó del Govern central; horari escolar -«caldria, per exemple, que els alumnes d'institut poguessin dinar a una hora més raonable i no a quarts de quatre de la tarda»- i horari laboral dels treballadors públics). En qualsevol cas, aquest consultor i psicòleg organitzacional fa un «bon balanç» de l'escàs primer any de funcionament de la Xarxa Gironina per a la Reforma Horària, que va començar a ser operativa el setembre de 2016: el primer objectiu que s'havia marcat aquesta iniciativa consistia a «sensibilitzar» la població de la necessitat del canvi. «Ens calia cert impacte mediàtic que hem aconseguit. Ara es parla de la reforma i això és important per fer possibles els canvis», diu.