La plataforma Girona Acull, constituïda el març de 2016 amb l'objectiu de denunciar la situació que pateixen les persones refugiades i la inacció dels governs europeus, facilita les coses als gironins que vulguin dedicar les vacances d'estiu a treballar sobre el terreny. Aquest és l'objectiu de la «Petita guia del voluntariat a Grècia i altres destinacions» -els Balcans, Turquia i Ceuta-, que dona informació pràctica per planificar el viatge, destriar «entre les nombroses ONG dormides i les actives» i escollir el destí més adequat a les aptituds de cadascú.

El recurs, que aquest juliol s'ha publicat al web de Girona Acull, es presenta com una eina útil per als voluntaris independents que no tenen l'aixopluc d'una organització. Per començar, aclareix aspectes logístics, com que cal tenir 18 o 21 anys, segons l'entitat solidària -tot i que també hi van menors amb les seves famílies que fan tasques en espais a fora dels camps-, i que les dues alternatives més ràpides per viatjar a Grècia són agafar un vol de l'aeroport Girona-Costa Brava a Tessalònica o d'El Prat (Barcelona) a Atenes. Si, un cop allà, el camp de refugiats escollit està a les illes gregues, el document informa que hi ha vols diaris que surten de la capital; tot i que l'opció més econòmica -encara que més llarga- passa per agafar un ferri des del port de Pireu. Sobre aquesta última via, la guia informa que «a la tornada potser navegareu amb els refugiats que seran deportats des d'Atenes».

Contactes fets al territori

Per ajudar a prendre una decisió, la plataforma ubica geogràficament els llocs on hi ha projectes en marxa i que coneix de primera mà o en té «bones referències contrastades».

Pel que fa a Grècia, aquests es concentren a l'entorn de Tessalònica, d'Atenes i de les illes; però també se'n localitzen a Sèrbia, a Turquia o al mateix Estat espanyol, a Ceuta, on les persones exiliades topen amb la frontera sud d'Europa. Sobre aquesta última destinació, l'autor de la guia, Albert Tudela, aclareix que aquí no hi ha camps sinó «cases d'acollida o refugiats al mig del bosc, als quals donen menjar» i altres tipus de suport. Tal com explica la guia, en aquesta àrea hi treballa l'associació ELIN Ceuta, amb la qual Girona Acull manté una estreta relació de col·laboració. A Sèrbia, Tudela diu que tot i la prohibició oficial d'ajudar les persones refugiades, l'activitat és tolerada per les autoritats; tal com exemplifiquen els dos projectes destacats per l'entitat gironina: Help-Na, a càrrec de Bombers de Navarra que van treballar a Idomeni, i Acción Planetaria, centrat en cobrir necessitats bàsiques. Pel que fa a Turquia, adverteix que només hi deixen entrar ONG grans com Creu Roja, per exemple.

El document també fa consideracions prèvies relatives a Grècia, tot advertint que la majoria de camps estan militaritzats, però també n'hi ha de municipals i privats. Per accedir-hi, cal estar registrat en una ONG que hi treballi. Fora d'això, hi ha l'opció de col·laborar amb persones que el govern ha distribuït en hotels i habitatges; una minoria -s'apunta- viuen en cases ocupades.

Albert Tudela és un enginyer tècnic de Girona jubilat, que l'any passat va fer tres estades de cooperació a Grècia que li van servir per establir contactes. La «Petita guia de voluntariat» es basa en aquesta informació i remarca que tots els col·lectius i projectes esmentats s'han comprovat. També apunta que s'anirà actualitzant. El seu primer viatge va ser a Idomeni deu dies després que tanquessin el camp, així que va treballar en els que encara estaven oberts, «al mig de benzineres». A la tardor va anar a l'àrea de Tessalònica i aquest hivern ha estat un mes i mig a l'illa de Lesbos.

«Gent enrabiada» per la situació

La plataforma Girona Acull ha preparat el manual davant l'interès de gironins per cooperar en alguna d'aquestes zones i que «no rebien contesta de les ONG perquè, de vegades, el primer contacte costa; a l'estiu tenen molta gent». Respecte al 2016, l'autor de la guia explica que s'ha estabilitzat el nombre de persones que s'hi desplacen i que responen a un perfil divers, entre els quals hi ha estudiants, professionals de diferents sectors, famílies o gent jubilada. Un cop al territori, la durada és variable, perquè hi ha ONG sense problemes de dates i d'altres que demanen un mínim de compromís. «Sobretot, són gent enrabiada perquè la situació està enquistada i volen dedicar dies a pal·liar el problema», apunta sobre les persones que viuen aquesta experiència.