Un total de 1.736 persones van dur a terme mesures penals alternatives durant l'any 2016 a les comarques de Girona i van invertir-hi un cúmul de 124.120 hores. La gran majoria de condemnats va realitzar treballs en benefici de la comunitat (1.164), tot i que va haver-hi persones que van optar per fer cursos o teràpies (534) i mesures de seguretat (38). Fins al mes de novembre de 2016 hi havia llistes d'espera per poder executar les sentències judicials per falta de personal. Des d'aleshores s'ha duplicat l'equip de delegats d'execució de mesures, per tal d'agilitzar i millorar el servei, i s'ha ampliat el nombre de centres.
El servei de mesures penals alternatives es va constituir l'any 1995 i consisteix en un conjunt de mesures, com bé diu el nom, alternatives a l'ingrés en un centre penitenciari. Se subdivideixen en tres blocs: treballs en benefici de la comunitat, obligacions (que inclouen l'assistència a cursos, teràpies o tractaments) i mesures de seguretat, que impliquen l'estada, per exemple, en un centre de rehabilitació. Els jutges apliquen aquestes condemnes a delictes poc greus, o, en casos de condemnes de menys de dos anys de presó per a condemnats sense antecedents. Depenen del Departament de Justícia, però el control és extern. Aquí, l'empresa encarregada de gestionar-les és la companyia Intress.
Actualment, a les comarques gironines hi ha més de 257 centres que ofereixen 854 places de treballs en benefici de la comunitat, fet que ha permès acabar amb les llistes d'espera. Són, en la seva majoria, entitats de caràcter social, ONG o ajuntaments i entitats públiques. Ara s'hi ha sumat un centre més, la Fundació la Pedrera, que ha ofert places en els dos projectes de voluntariat que porten a terme a Girona i Figueres. Isabel Roman, responsable de Voluntariat de la Fundació la Pedrera, valora així la incorporació: «Penso que és una tasca social que a nosaltres ens permetrà millorar com a fundació». La representant de la fundació assegura que «fins ara ens ha resultat molt interessant», tot i que recorda que la col·laboració començarà a partir del mes de setembre.
Però, tal com explica Roman, «no tots els perfils s'adequen» a aquestes mesures. Per això, existeix la figura dels delegats d'execució de mesures, que són els encarregats de gestionar els casos sentenciats amb aquest tipus de mesures i trobar-los una entitat on puguin desenvolupar la seva tasca. Pilar Heras, directora d'Execució Penal i Justícia Juvenil, explica que els delegats «donen eines, acompanyen i fan que la reinserció sigui més fàcil». Heras assenyala que, malauradament, «la justícia no arriba a tothom», però en les mesures alternatives hi ha «un nivell molt alt de reinserció». Segons la directora, «la prova d'això és que un cop acabades les hores, molts dels condemnats es queden a fer voluntariat». Tot i que fer aquest camí no és fàcil, Heras creu que «la presó sempre ha de ser l'última opció, i sempre que es pugui s'hauria d'apostar per un medi obert».
Les mesures penals alternatives són un servei que es va posar en pràctica amb la reforma del Codi Penal, però depèn de cada jutge decidir quina és la sentència més adequada per a cada condemnat. I, segons Heras, «no tots els jutges afavoreixen aquest tipus de mesures». Tot i així, l'augment de la demanda i la falta de personal va provocar llistes d'espera i retards en l'aplicació de les mesures: «D'ençà que arriba la sentència judicial fins que es produeix l'execució de les hores es tarda un temps», indica Heras.
Menys reincidència
Segons un estudi encarregat per la Conselleria de Justícia l'any 2015, tan sols un de cada deu condemnats a mesures alternatives torna a delinquir. En canvi, tres de cada deu condemnats que passen per la presó tornen a fer-ho. Encara que es tracta de condemnes diferents en cada cas, Heras indica que «si aquest servei no existís, s'hauria d'inventar». «Ha servit per obrir portes i veure que és important no trencar la vida de la persona», indica. Segons reconeix, però, en alguns casos les sentències són massa llargues: «Hem de millorar entre tots plegats i veure si es pot reduir el temps de condemna: potser caldria posar èmfasi en la intensitat i reduir la durada».
L'estudi determina que el 85% dels condemnats a aquest tipus de pena ho són per delictes de trànsit, i compaginen aquesta tasca amb la seva pròpia feina. Són els delegats d'execució de mesures els que gestionen els casos, es cuiden de trobar entitats on els condemnats puguin fer les hores i les puguin compaginar amb la vida laboral i, en definitiva, en fan un seguiment constant. Al llarg del 2016, a tot Catalunya 14.959 persones han invertit més d'un milió d'hores en aquest tipus d'activitats.
