Banyoles va reivindicar ahir la importància del passat olímpic en la ciutat actual, 25 anys després que la capital del Pla de l'Estany fos subseu dels Jocs de Barcelona 1992. I ho va fer posant l'accent en «l'esperit olímpic de la ciutat» i en el voluntariat que hi va col·laborar -tal com va remarcar l'alcalde, Miquel Noguer-, al qual l'Ajuntament ha dedicat un passeig al parc de la Draga, l'eix d'un desenvolupament urbanístic impossible sense la participació en els jocs.

La inauguració, davant una trentena de persones, va comptar amb el secretari general de l'Esport de la Generalitat, Gerard Figueras, i els presidents de les federacions catalana i espanyola de Rem, Ivan València i Luis Miguel Oliver, respectivament. A més del responsable polític de la Banyoles olímpica, Joan Solana, que va ser alcalde per la Plataforma Progressista de les Comarques Gironines entre 1991 i 1999.

L'autovia, l'obra clau

Amb la perspectiva que dona el temps, Solana va valorar la influència dels Jocs en diferents aspectes però, sobretot, en la capacitat d'atreure una inversió de més de «14.000 milions de pessetes i que -va aclarir- seria d'uns 80 milions d'euros, de fa 25 anys!». Per refermar la rellevància de la xifra, l'exalcalde va explicar que Banyoles va obtenir un 8% dels 170.000 milions de pessetes gastats a Barcelona, quan pel volum de la població li hauria pertocat un 1% de la inversió. Entrant en el detall, Solana va afirmar que en l'àmbit esportiu «hi ha un abans i un després del 92». Però, per l'exalcalde, «el gran benefici va ser la inversió» que va permetre fer «obres absolutament imprescindibles».

De totes elles, en va destacar l'autovia, «una infraestructura que beneficia tota la comarca i més enllà» i que, sense la subseu olímpica, «no hauríem pogut fer de quatre carrils». També es va referir al parc de la Draga, al pavelló que porta el mateix nom i a la Vila Olímpica, va explicar que «no tant com a edificació sinó com a gestió». Ara bé, Solana va considerar que en la Vila «hi ha un èxit i un fracàs, perquè no va servir de model per fer més barriades com aquesta en altres llocs de la ciutat». L'exalcalde va ampliar la seva llista amb la reconversió de l'antiga carretera en l'actual passeig mossèn Constans o la consecució de 500 milions de pessetes per reformar un Club de Natació afectat per aluminosi, «dels que Banyoles només en va portar 50» -va subratllar.

La violència, entre les ombres

Malgrat el balanç positiu, Solana també va reconèixer «ombres», com obres mal acabades o tard i la «violència, que ho va ser tant les bombes que van posar com el tracte que van donar a alguns independentistes». «Això és dolorosíssim i no ho hem d'oblidar», va dir, però va defensar «posar en valor» la càrrega positiva d'una part i «lamentar no haver tingut la intel·ligència d'evitar l'altra».

L'alcalde actual, Miquel Noguer, va coincidir a destacar «la transformació a tots nivells que es va viure a la ciutat fa 25 anys», donant també un pes específic a la variant i al còmput total de la inversió que, llavors, va revertir a Banyoles.

Representants de l'equip de govern i de Junts per Banyoles-ERC i ICV van participar en la commemoració, però l'altre grup de l'oposició, la CUP, va emetre un comunicat per informar que no ha assistit a cap acte oficial perquè «fa 25 anys, l'operatiu de seguretat que requerien els Jocs van ser l'excusa per perseguir l'independentisme» i va «torturar físicament desenes de persones, entre les quals tres veïns de Banyoles».